lunes, 29 de marzo de 2010

X PUJADA A LA NEVERA ATZENETA


Quan milló heu vols fer, caguerà al canto, aixó es el que hem va passar amb la pujada a la Nevera, encara que tot i aixó l'important era acabar-la i aixó heu vam complir.
El dia va començar amb xarradetes varies fins a que el Speaker ens va reclamar per posar-nos baix de l'arc d'eixida per escomençar la cursa.
Eixida al trotet i poc a poc anant aumentant el ritme hasta trobar-se comode sense forçar, així vaig anar fins aplegar a l'Andreva on vaig notar els primers sintomes que no anaba bé, va escomençar el doloret al costat el tipic flato ditxós, així que hasta la Torrentina vam alçar un poc la marxa per vore si alló tornaba a la normalitat d'un dia de cursa.
Al arribar al control vaig beure i vaig agarrar un troç de plàtan i cap amunt,fins la senda on estabe el km.10,asi en la costa del Manyà vaig escomençar a caminar i vaig notar bones sensacions,tot i que vaig avançar unes quantes posicions durant este tram.
Una vegada en la pista ja vaig tornar agarrar el trotet fins a la "temible cuesta de los suspiros", asi a tornar a caminar fins a l'entrada de la senda que ens portarà al pou de la nevera,esta senda es molt córredora així que ha córrer fins al pou i després a caminar hasta dalt, on estabe el control del chip i el avituallament de la Nevera.




Asi vaig aprofitar per beure isotonic i fer uns comentaris amb gent del poble que estaben mirant la cursa i tot seguit cap avall, asi vaig soltar el rall i vaig fer 3 km a 4:17, el que va fer que quan aplegare a l'ermita de la Pilarica escomençare a tindre ganes de pisar, vaig parar a pisar i a partir d'este moment no en vaig pegar una al clau,vaig perdre les sensacions al córrer, amb continus parons i arrancades, al final pajaron que em va durar fins pasar la font del forcall, el tram del barranc va ser nefasto em va eixir els km a 8:42 com si caminare,després vaig millorar un poc fins al mangranar, i després del mangranar fins a la font de la torre una altra vegada no anaba de cara l'aire, les sensacions roines no agarraba el ritme i enseguida a caminar, en fallaben les cames i el cap no sabia el que passaba, així que poc a poc vam anant fent com se podie el tram del mas Propet.
I ja es veu que una vegada vaig vorer el Km 25,em vaig encorajitnar i ja vaig traure el resto fins al poble, asi vaig traure tot el que tenia i em vaig proposar que ningú em passara fins a meta, enguany no em van esprintar com l'any passat a punt d'entrar a meta.
El temps va ser de 02:56:42 tres minuts més que l'any passat,però per totes les penuries que vaig tindre encara estic content,això si, és l'última cursa que estare pendent del temps que vaig fer amb l'anterior any, ja que sempre que vullc millorar el temps la cague, així que a partir d'ara a córrer i a no pensar amb el puto rellotge.
Després una dutxa i a fer xarrades i cervesses fins l'hora de dinar.

Donar les gràcies als fotografs i donar l'enhorabona a l'organització pel treball tan ben fet que van fer i que l'any que bé ens pugem tornar a vore tots i disfrutar d'esta cursa.

Asi os deixe unes fotos de Joxexp,Volta al terme,Mahesh,Isma GMC i Toni Capsir.

lunes, 22 de marzo de 2010

DE LES TORROCELLES AL PIC DE PENYAGOLOSA...



Este disabte després de fer uns dies d'entrenament pel pinar del Grao de Castelló,ens habem aventurat a fer una eixida de muntanya al cim més alt de la nostra provincia, el pic del Penyagolosa, amb Sergio, company de la feina i amb Isabel, la seva dona.
Així que el disabte varem quedar en Atzeneta i desde allí ens vam anar a Les Torrocelles punt de partida de la nostra ruta, una vegada allí ens varem acabar d'equipar i amb tot preparat vam escomençar a trotar amb direcció el Mas d'Ahicart,segons indicaba el pal indicatiu del Gr-33,este es el cami que porte als pelegrins fins Sant Joan de Penyagolosa, al principi de la senda es notaben els treballs de limpieza de la senda per tal fí,així que nosaltres sense encantar-se cap amunt fins aplegar a la lloma Bernat, primer port puntuable de la marxa, encara que eixin desde les Torrocelles se va fer prou asequible, ja vorem el dia de la MIM com bufarem per pujar-la,les sensacions de moment eren bones.




Així que una vegada dalt ens van dirigir direcció Xodos, per una senda amb escalons, hasta aplegar a la pista ampla que ens portarà hasta unes granjes i uns masos baix de Xodos.



Una vegada en Xodos i sense deixar la senda ens vam dirigir a la senda que ens portarà hasta el pla de la Creu,este tram va ser el més dur per a mi, ja que tot el rato va picant el terreny cap amunt sense donar cap respir, així que xino-xano cap amunt i com sempre sense encantar-se, però sense traure la llengua fora, ja que es un entrenament i no hi ha que patir que ho fem per divertir-se i disfrutar de la muntanya,i sobretot hui que habem estat en un dels llocs més bonics que tenim en la nostra comarca,una vegada dalt habem eixit a una pista ampla que ens ha portat fins a la Banyadera desde on habem agarrat la pista que ens ha portat fins a la senda del pic de Penyagolosa, punt més alt de la nostra marxa.





Hui encara quedabe neu de la nevada de la setmana de magdalena, i ha segut un plaer poder xafarla,l'ascens a la marxeta i bé no s'ha fet gens pesat,encara que quan habem aplegat dalt del cim feie molt d'aire i gelat el cual no ens ha permet poder gaudir de les vistes ni de poder descansar, sino que habem fet unes fotos i de seguida per avall ja que estabem suats i no es pot fer el bobo.
El descens al trotet i en poc més d'un quart d'hora ja estabem baix a la banyadera, asi habem aprofitat per fer un trago d'aigua i menjar, agafar un poc d'aire i desfer el cami que habem començat a les Torrocelles.
Al baixar habem entrat per Xodos a omplir d'aigua i sense més preambuls cap a les Torrocelles a agarrar el cotxe i tornar cap a casa després de pasar un mati fabulós fent el que més ens agrade, que es el gaudir de la muntanya.

Al final habem fet 34.82 Km amb un temps de 05:17:03 i un desnivell +1885 y -1853 i una mitja de pulsacions de 145ppm.

Aci os deixe unes fotos i fins l'altra.

jueves, 4 de marzo de 2010

RUTA PER SANT JOAN DE MORÓ



Després d'uns dies en que no acompanyaba el temps, i que la cursa de Borriol ens va deixar unes xicotetes sequeles plantars al peu esquerre,avui he pujat a Moró per entrenar amb el meu company Ernesto,que està tornant agarrar la forma després de la seva lesió al genoll.
Així que habem eixit amb direcció la fàbrica d' Estudio Ceràmico per una pista ampla i com habia plogut estos dies estabe molt bé per a córrer, hasta aplegar a una senda on ens hem desviat a l'esquerra i habem planejat un tram hasta que poc a poc ha anat empinant-se però que per la pendent se podia córrer, fins que habem arribat a una senda més estreta i aleshores, habem caminat hasta el cim que estabem ja al terme de Borriol.
Dins del terme de Borriol habem agarrat una pista ampla i plana i bona per córrer hasta que en vistes del polígon de Borriol ens habem tornat a desviar cap a l'esquerra i per una pista ampla habem tornat per amunt hasta el cim, on se continue pel mateix camí hasta aplegar a una senda que ens ha portat a la pista que baixe hasta Moró i una vegada en el terme de Moró la pista esta asfaltada hasta la rotonda del desvio i pel camí que habem eixit del poble habem tornat.
Al final han segut 11,6 Km amb un temps de 01:24:10,desnivell de +274m i una mitja de 133ppm.

Açi os deixe unes fotos.

lunes, 1 de marzo de 2010

CURSA DE BORRIOL



Aquesta ere la primera vegada que córrie a Borriol i la veritat es que l'any que bé tornaré,ja que el recorregut em va agradar molt.
A les 6:25 va tocar el despertador,vaig desajunar i agarrar el cotxe per arreplegar a Jaime i cap a Borriol, una vegada allí vam anar per el dorsal i fer les primeres xarradetes amb la gent i cap el cotxe per possarse el dorsal i els últims amaniments per la cursa.
A les 08:00 ens van donar solta i a córrer, un tram per dins del poble hasta la fabrica de mobles Pitarch i desde allí per un cami cap amunt, a la marxeta i sense abusar molt, ja que sino després se pague al final, així que estos primers quilómetres els vaig fer amb companys del club, Aaron i Ruben,hasta aplegar a la primera baixada sobre el Km 4 on vaig aumentar un poc el ritme i ja em vaig quedar a soles, ja que Aaron es va quedar i Ruben en va deixar a mi.





La marxa anaba bé, les pulsacions s'aguantaben i les sensacions bones,així vam aplegar a una senda que ens portarà al terme de Moró, esta senda la cóneixia dels entrenos que faig per Moró amb companys de la faena, i a un ritmet trànquil cap amunt, algun tros caminant però sense encantar-se,al acabar la senda vam planetjar un tram per una pista a l'altura de la mina de terra de Moró i ja ens vam anar a buscar la senda que ens portarà a les antenes del terme de Vilafamés.





Este tram també el cóneixia de la cursa de Vilafamés, i una vegada dalt, ja vam es començar a baixar asi vaig aumentar un poc el ritme però amb precaució ja que encara ens quedaba molta cursa i no conèixia res de lo que faltabe, este tram el vaig fer amb un grup d'unes 10 persones que portabem el mateix ritme, fins aplegar a l'altra senda i pista que ens portarà hasta la famosa pedra de Borriol.





Jo aquest terreny no el conèixia i la dichosa pedra la vaig vore després a les fotos de Juanma i Risostar, així que per esta zona les cames van escomençar a tensar-se i com no tenia ganes que me passare com a Catí, vaig afluixar de córrer i vaig anar a un ritme més baix sense forçar que sino després és passe molt malament,ja desde este punt ere tot baixada hasta Borriol per pista i per una senda técnica així que esplaiet i boma lletra fins borriol on vaig aplegar amb un temps de 02:56:18, amb una fcmitja de 158ppm i màxima de 172ppm i bones sensacions de motor, encara que de cames vam fluixejar, però per ser la primera cursa d'enguany no esta gens malament.
Al acabar vam fer un moset i pronte cap a casa, ja que ens esperaba el dinar de l'ajo de Benassal.
P.D. Les fotos son de Risostar, moltes gràcies.