miércoles, 20 de octubre de 2010

SENDER PR CV 378 ERMITA LA MAGDALENA ERMITA SANT VICENT DE BORRIOL



Hui hem fet un poc de senderisme per Castelló i Borriol,amb el company de la feina Miguel Angel, ja que els altres hui no podien vindre,normalment tots els dimarts de descans solem fer una eixideta pels voltans de Castelló,Borriol i Benicassim però en el nou curs escolar encara no hi habiem fet cap, uns pels altres la casa sense agranar,així hui hem anat a fer este sender que van haver homologar este estiu i que ix de l'esplanada de la Magdalena i ens portarà fins a l'ermita de Sant Vicent de Borriol.

A l'hora indicada hem eixit amb direcció el col·legi de la Magdalena, per allí agarrar la pista, primer d'asfalt i després de terra que ens portarà hasta agarrar la senda de pujada a Roca Blanca o al Raca, encara que hui la gastarem per pujar a agarrar la pista del Assut,el primer tram de pista és pla i va pujant però molt poc a poc fins aplegar al pinar on ens trobarem un encreuament de sendes a l'esquerra per pujar al Assut i a la dreta per anar a l'ermita de la Font de la Salut.



Hui cap a l'esquerra i amunt xino-xano senda amunt fins aplegar dalt on ens poden agarrar sendes a dreta per anar a Roca Blanca o esquerra per anar a Raca.



Esta senda es prou transitable, encara que les motos fan molt de mal en les seues carrilades, a mi personalment m'agrada molt ja que te prou desnivell i et serveix per a tensar cames a part de les vistes que encara que s'adentre pel barranc és poden vorer desde ací.



Una vegada dalt del barranc hem agarrat la pista del Assut que ens ha portat fins a Sant Vicent de Borriol, una pista ampla i de bon piso sense cap dificultat, primer rodejats de pins i després ja d'oliveres fins aplegar al pla, on ja tenim tarongers,ací és pot caminar a bon ritme ja que és tot de baixada fins aplegar al cami asfaltat pels voltans de la cv-10, que ja ens deixarà en Sant Vicent de Borriol on hem aprofitat per esmorçar i fer una xarradeta.



Amb l'estómac ple i descansats hem continuat per la pista, fins aplegar al riu Borriol on per un passadis de pedres hem creuat a l'altra part de riu per continuar amb la pista que ens portarà hasta el cim, una pista ampla i amb poca pendent ja que en cap moment és feia dura,desde dalt és veu unes vistes de la plana molt boniques i fins tot hui hem vist les illes Columbretes.



La baixada la hem fet per una senda estreta i per damunt les roques fins arribar al encreuament de sendes que baixen de Raca, allí hem continuat esta senda que ens portarà al abandonat polvorí del Tetuan.



Des d'ací del polvori, hem continuat pel camí asfaltat fins el encreuament amb el camí vell de Barcelona, on ens hem desviat a la esquerra fins continuar fins l'esplanada de l'ermita de la Magdalena, punt final del sender.

El recórregut te 15,64 Km i nosaltres el hem fet amb 3 hores.

Ací os deixe fotos,el track i el perfil del sender.








lunes, 18 de octubre de 2010

I CURSA RODENO NULES



Hui ens hem desplaçat fins a Nules per fer una cursa de muntanya, la veritat és que sone raro el de fer una cursa de muntanya a Nules,aixó és el que vaig pensar jo quan ho vaig vorer a la pàgina de Alpinrunning, i em va entrar la curiositat de fer-la, així que hui desprès de sonar el despertador a les 06:30,desajunar, acabar d'arreplegar trastos i cap a Nules.
No sabie exactament on era el lloc, però al aplegar a Nules seguint els cartells de la cursa he aplegat, parking per al cotxe i arreplegar el dorsal, allí he vist als companys del poble Sonia,Tere i Jose, xarradeta i comentaris de la fresca que estabe fent per després tornar al cotxe a deixar el xandal i prepararse per l'eixida de la cursa.




Al tornar, tots baix del barranc ja que la cursa eixia desde allí, i quan han donat l'eixida ens ha pillat un poc sospressos i a la marxa cap a la Vilavella, per camins asfaltats i rodetjats de tarongers, al aplegar al poble ens hem desviat a l'esquerra pel costat del camp de futbol i hem continuat fins aplegar a la senda que escomençarem a pujar cap amunt i escomençar el tram ja muntanyer, fins ací molt trànquil a un ritme xino-xano però sense apretar.Ací he començat a caminar ja que hi habia un tros de desnivell fins aplegar a un pla on ja he escomençat a córrer fins aplegar a la senda del Castell, una altra vegada picant cap amunt i un tros enporlanat així que paciencia i al ritmet anant pujant.



Després hem arribat a una pista, antes de passar per una senda que estabe marcada per la cursa,al aplegar a la pista he vist que aquest tram tambe es feia en la cursa de la Vilavella, durant este tram he anat combinant el caminar amb el córrer, encara que mes caminant que córrens ja que a la vesprada hi habia que treballar i no ere plan de desfondarse tan pronte, una vegada dalt estaba el control del km 5, i la primera baixada, en la baixada tot el rato controlant sense passarse i hem aplegat al km 7 on escomençariem a pujar agarrant una senda hasta el pic de les Cabres senda molt bonica i dureta que anae fent bufar a mes d'un, fins aplegar al tram de les cordes i terreny de roques molt bonic i amb unes vistes molt bones de la Plana i del Espadà per accedir al pic,este tram m'agradat molt, una vegada dalt cap avall per una senda estreta fins aplegar a la pista on estabe el segon avituallament al km 10.



Una vegada passe el avituallament ja era pista bona per córrer fins aplegar a la senda que ens portarà a la font de les Cabres, ací he apretat ja un poc ja que m'agrada mes baixar que pujar, així que un parell de kilómetrets fent el cabra i després una vegada a la senda a caminar i algun tros córrer fins aplegar a la font de les Cabres, una vegada allí hem continuat per una senda trencacames fins aplegar a la pista on estabe el tercer avituallament,el tros que ens quedabe ja ere desfer el mateix que habien fet per pujar de Nules així que a un ritme de 4:45 he baixat fins a la meta.




Este tram ere volador però jo hui no tenie que forçar, així que he aprofitat per anar fent fons i amb molt bones sensacions acabar la cursa amb un temps de 02:19:31, encara que l'organització m'han posat 02:20:02, s'habran confòs en el que portabe detràs.



Després d'una dutxa amb aigua calenta i uns vestidors en molt bones condicions he eixit per fer xarradetes amb coneguts, uns refresquets i cap a casa a dinar.

Dir que l'organització a estat molt bé, en recórregut,marcatge,avituallaments,zona de parking,dutxes i zona per rependre forçes després de la cursa, si l'any que be la tornen a fer, jo torne.
Ací os deixe unes fotos de Grocc,Vicente Vedri,el track i perfil de la proba.





lunes, 4 de octubre de 2010

3ª CURSA ENTREPARETS VILAFRANCA 2010



Després d'una setmana en entrenes regularment com feia molt de temps que no feia, hui tocabe entrene-cursa per Vilafranca, i la veritat és que estic molt content ja que he anat de caminar al principi fins a córrer amb bones sensacions al final,encara que de cames he anat malament tota la cursa, ja que al eixir tres dies esta setmana i que escomençen ara a rodar encara estaben algo romes.

Quam m'alçat i he eixit al carrer hi habia una boira molt espessa,i he tengut un moment de rabia ja que habia pensat que si a Benassal hi habia boira a Vilafranca no ens voriem a un metre, però cada vegada que pujabe cap amunt la boira anabe perdensen i quan he passat de Corbó de dalt ja no hi habia gens de boira i feie un solet i una temperatura molt bona, així que una vegada a Vilafranca m'he dirigit a la plaça D.Blasco per agarrar el dorsal i saludar als coneguts, he tornat al cotxe i m'he trobat amb Santi, ens hem posat els dorsals i hem tornat a la plaça per esperar a que ens donaren l'eixida, i entonces he vist a Alfonso que m'ha dit que habia guanyat un parell de buffs,be hui hem tengut sort amb el sorteig.

Pues han donat l'eixida i cap avall he anant trotant fins a la primera pujada de la cursa, on a caminar toque, ja que tenie molt clar que no volia córrer en ninguna pujada per curta que fore i així he fet tota la cursa,al tram tram però a les pujades a caminar vivet, així hem anat com diu la cursa entreparets fins al primer control, abans he vist a Eladi i a Eva que estaben mirant la cursa en un encreuament de camins,he aguantat els piropos i cap avant fins aplegar al primer control on he begut i he agarrat un tros de meló i a continuar la marxa.

Després hem continuat cap avall per un barranc, amb molta pedra solta i ens dirigirem a la font d'Orta on estabe el segon control al passar este control agarrem una senda empinada estreta que ens portarà al pi del comunet un pi molt gran que un llam el va cremar i ara sols quede el tronc, una llastima, ja que es veu molt gran de passada, després una vegada dalt vam planetjar per una pista i després vam agarrar pel costat d'una paret fins aplegar al tercer control al km 15 el mas dels Mollats.



Açí vam agarrar forces per pujar al cim mes alt de la cursa, la font del Buitre en este punt les cames van escomençar a fluixejar i baixant vaig notar una punxada al genoll i vaig baixar amb molta precaució cap avall fins aplegar a una pista on vam tornar a planetjar, encara que el terreny tenie molta pedra el qual dificultabe la marxa i les cames que hi ha estaben torpes, pues mes encara, i quan ja veiem el poble ens van desviar a la dreta per vore la zona de les coves del Forcall, baixant per una senda estreta fins aplegar a un merendero i desde allí anar a buscar la senda empinada per entrar al poble pel portalet del Maset,un tram dur però molt bonic ja que la senda va per mig de les roques,abans d'agafar les escales que ens portaran fins al carrer major i desde allí a la plaça d'en Blasc d'Alagó.

Amb un temps de 02:57:57, per baix de lo que tenia previst que eren fer cap a les tres hores i mitja i el mes important, amb bones sensacions, encara que les cames no estaben a punt encara.

Després dutxa,arreplegar els buff i fer unes xarradetes post-cursa amb la gent.

Donar les gràcies a l'organització,per lo be que van ortganitzar la cursa en tots els sentits i fins l'any que be,sempre que no tingue que treballar.

Ací os deixe unes fotos, tracks i el perfil de la proba.