RODAETES MUNTANYERES

Estes dos ultimes setmanes he anat fent entrenos per muntanya, aprofitant que pels matins tinc mes temps.


Dimarts 03/11/2010.Esplanada de la Magdalena a Raca i tornar pel Polvori.
Hui he eixit amb Josep Fabra per els voltans de l'ermita de la Magdalena ja que Josep no coneixia trams de muntanya per a entrenar, hui hem anat a Raca lloc d'entrene del nostre admirat Eladi,i del cual fa molt de temps que no veiem pels montes suant.
Hem agarrat la senda marcada del Pr 375 que va a Sant Vicent de Borriol,però al cim del Assut ens hem desviat cap a l'esquerra en comte d'agarrar la pista que baixe cap a Borriol,hem escomençat una senda que hi habia però al cap d'uns metres s'ha perdut, ere tot argilaga i coscolls, així que ens hem aventurat cap amunt, per parets i per on millor ens pareixia fins aplegar a un cim on hem vist una senda limpia que ens ha portat fins el cim de Raca, una vegada allí visió de la Plana,Les Columbretes i cap avall per la senda fins que habem aplegat a una pista nova i un rebaix de monte que estan fent.Alli s'ha perdut la senda però promte la hem recuperat i hem continuat fins al encreuament de sendes on esta la taula mítica  d'obra baix la garrofera, ací ens hem desviat a l'esquerra per continuar cap avall per la senda la cual és d'admirar per les parets de pedra i hem aplegat fins al Polvorí on hem agarrat la pista fins al cami vell de Barcelona on hem continuat fins l'esplanada de la Magdalena.
Hui hem fet 10.67 Km,temps de 1:48:37 amb un desnivell +431 i -438 metres amb unes pulsacions de 125ppm.


Ací os deixe el perfil:

Disabte 06/11/2010.Sanatori,Cantera,Pinaret Penyeta,Penyeta Roja, Canal, Sanatori.


Hui he fet una eixideta pels voltans del Sanatori, he pujat amb el cotxe i desde el Sanatori he agarrat la pista alquitranada que passe pels tarongers de Batalla i que ens portarà fins la pista de terra on escomençarem a fer l'ascensió al cim de Montanya Negra.
Esta senda esta molt be, ja que combines trams corredors amb altres que jo tinc que anar caminant, encara que poc a poc alguns ja vaig correns, el terreny és sargallos i algo de roca i el més mal és la seua vegetació feta pols pel incendi que va patir i perque ningú a fet res per llevar els pins caiguts a les sendes i camins de la zona, tot i aixó he aplegat dalt del cim on he agarrat la pista fins a la cantera, on abans d'aplegar al Gr, m'he desviat per baixar pel pinaret de Penyeta fins a l'urbanització on he agarrat pels carrers fins aplegar a Penyeta Roja on he agarrat el canal fins el Sanatori on tenia el cotxe.
Hui he fet 8.9 Km  temps de 58:43 amb un desnivell  +239 i -246 metres i amb unes pulssacions de 140 de mitja.
 Ací os deixe el perfil.

Dimarts 09/11/2010.Carrer Atzeneta,Tossal Gros,carrer Atzeneta.Castelló.

Hui després d'un matí de papeleo he eixit amb direcció al Sanatori i al final s'ha terciat la cosa i he parat al Tossal Gros.
Eixida del carrer Atzeneta per passar per l'avinguda Villareal fins al paseo Morella on he agarrat el carril bici i cap amunt fins al Sanatori, on he agarrat la pista a l'esquerra fins aplegar a la senda que putje al cim de Montanya Negra, però hui m'he desviat a la dreta per agarrar la senda entre mig de pins tombats fins aplegar a un cim que no se com és diu i desde el cual he tirat avall un tram per després agarrar la senda a l'esquerra que m'ha portat al cim del Tossal gros, una vegada dalt trago d'aigua per continuar la forta pendent cap avall amb algun esbaró que altre fins aplegar al encreuament de sendes on jo he continuat recte per baixar per les crestes trencacames del Sanatori, este tram m'agrada molt per soltar adrenalina i una vegada al Sanatori he tornat agarrar el carril bici per baixar hasta el passeig Ribalta on m'he desviat a l'esquerra per l'avinguda Villarreal fins al carrer Atzeneta.
Hui he fet 14.80 km, temps de 01:48:41, amb un desnivell +420 i -445 metres,i amb unes pulsacions de mitja de 140.
Ací os deixe el perfil.

Dijous 11/09/2010 Senderisme per Culla.PRV-225.

Hui de caminata pel terme de Culla, hem anat el meu company de faena Miguel Angel i jo,de bon matí he agarrat el cotxe i he passat per casa del meu company i direcció a Culla.
A les 9 del mati hem eixit del camp de futbol de la Lloma de Culla amb direcció la roca de Penyacalva,baixant per la pista emporlanada fins aplegar al mas on ens hem desviat a l'esquerra per pujar una costera que ens portarà a una pista de terra on planejant un tros ja baixem cap avall fins a la senda que baixe al riu.
Este tram és on sempre veem les cabres i algun buitre, hui també els hem vist i la veritat es que hui em comtat 8 cabres i cada vegada fugen menys de la gent,hem continuat senda avall i comtemplant les vistes que desde ací dalt és veuem del curs del riu i dels barrancs plens de pins.
 Hem continuat ja per un tram on el terreny és topt pedra solta i amb perill de caure ja que si esbarares i caigueres ple pedres que esta ahi no et pararie res,una vegada este tram es passe un altre que la senda és mes bona i és pot caminar millor sense tanta pedra solta i ja quan estem prop del riu l'ultim tram de senda hi ha te mes vegetació i algunes ombres que ens porten fins aplegar al riu.
Una vegada baix hem fet un trago d'aigua i hem continuat un parell de kilometres per dins del curs del riu, hui encara quedaben algunes mates de poleo, i es veen també mates de saboritja i una vegada passat pel tram mes roin del recorregut hem arribat al mas on ja agarrem la senda de pujada, esta senda és mes bonica que l'altra pel terreny ple de carrasques i alguns pins de llaó negra que son alts i molt rectes, hui no calia ombra però d'estiu és agrais molt quan agarres la senda, encara que te trams durs de desnivell i sense descans per a les cames és puja prou be pel tipus de terreny sense molta pedra solta,ací hem continuat fins aplegar per un tram on hi habia un fals pla on cambie el tipus de terreny on tornem a passar per un terreny amb pedra solta per després agarrar una altra vegada cap amunt per un barranquet que ens portarà al últim tram de roques on eixirem del barranc per agarrar la pista emporlanada fins al camp de futbol de la Lloma de Culla fi del nostre recorregut de hui.
Els kilometres són desde quan m'he enrecordat de donarli al aparatejo ho sigue on escomence a baixar la senda estreta del riu.
Hem fet 11km, amb un temps de 02:41:19 i un desnivell +767 i -746 .

Ací os deixe el perfil.

SENDER PR CV 378 ERMITA LA MAGDALENA ERMITA SANT VICENT DE BORRIOL

Hui hem fet un poc de senderisme per Castelló i Borriol,amb el company de la feina Miguel Angel, ja que els altres hui no podien vindre,normalment tots els dimarts de descans solem fer una eixideta pels voltans de Castelló,Borriol i Benicassim però en el nou curs escolar encara no hi habiem fet cap, uns pels altres la casa sense agranar,així hui hem anat a fer este sender que van haver homologar este estiu i que ix de l'esplanada de la Magdalena i ens portarà fins a l'ermita de Sant Vicent de Borriol.

A l'hora indicada hem eixit amb direcció el col·legi de la Magdalena, per allí agarrar la pista, primer d'asfalt i després de terra que ens portarà hasta agarrar la senda de pujada a Roca Blanca o al Raca, encara que hui la gastarem per pujar a agarrar la pista del Assut,el primer tram de pista és pla i va pujant però molt poc a poc fins aplegar al pinar on ens trobarem un encreuament de sendes a l'esquerra per pujar al Assut i a la dreta per anar a l'ermita de la Font de la Salut.



Hui cap a l'esquerra i amunt xino-xano senda amunt fins aplegar dalt on ens poden agarrar sendes a dreta per anar a Roca Blanca o esquerra per anar a Raca.



Esta senda es prou transitable, encara que les motos fan molt de mal en les seues carrilades, a mi personalment m'agrada molt ja que te prou desnivell i et serveix per a tensar cames a part de les vistes que encara que s'adentre pel barranc és poden vorer desde ací.



Una vegada dalt del barranc hem agarrat la pista del Assut que ens ha portat fins a Sant Vicent de Borriol, una pista ampla i de bon piso sense cap dificultat, primer rodejats de pins i després ja d'oliveres fins aplegar al pla, on ja tenim tarongers,ací és pot caminar a bon ritme ja que és tot de baixada fins aplegar al cami asfaltat pels voltans de la cv-10, que ja ens deixarà en Sant Vicent de Borriol on hem aprofitat per esmorçar i fer una xarradeta.



Amb l'estómac ple i descansats hem continuat per la pista, fins aplegar al riu Borriol on per un passadis de pedres hem creuat a l'altra part de riu per continuar amb la pista que ens portarà hasta el cim, una pista ampla i amb poca pendent ja que en cap moment és feia dura,desde dalt és veu unes vistes de la plana molt boniques i fins tot hui hem vist les illes Columbretes.



La baixada la hem fet per una senda estreta i per damunt les roques fins arribar al encreuament de sendes que baixen de Raca, allí hem continuat esta senda que ens portarà al abandonat polvorí del Tetuan.



Des d'ací del polvori, hem continuat pel camí asfaltat fins el encreuament amb el camí vell de Barcelona, on ens hem desviat a la esquerra fins continuar fins l'esplanada de l'ermita de la Magdalena, punt final del sender.

El recórregut te 15,64 Km i nosaltres el hem fet amb 3 hores.

Ací os deixe fotos,el track i el perfil del sender.

I CURSA RODENO NULES

Hui ens hem desplaçat fins a Nules per fer una cursa de muntanya, la veritat és que sone raro el de fer una cursa de muntanya a Nules,aixó és el que vaig pensar jo quan ho vaig vorer a la pàgina de Alpinrunning, i em va entrar la curiositat de fer-la, així que hui desprès de sonar el despertador a les 06:30,desajunar, acabar d'arreplegar trastos i cap a Nules.
No sabie exactament on era el lloc, però al aplegar a Nules seguint els cartells de la cursa he aplegat, parking per al cotxe i arreplegar el dorsal, allí he vist als companys del poble Sonia,Tere i Jose, xarradeta i comentaris de la fresca que estabe fent per després tornar al cotxe a deixar el xandal i prepararse per l'eixida de la cursa.




Al tornar, tots baix del barranc ja que la cursa eixia desde allí, i quan han donat l'eixida ens ha pillat un poc sospressos i a la marxa cap a la Vilavella, per camins asfaltats i rodetjats de tarongers, al aplegar al poble ens hem desviat a l'esquerra pel costat del camp de futbol i hem continuat fins aplegar a la senda que escomençarem a pujar cap amunt i escomençar el tram ja muntanyer, fins ací molt trànquil a un ritme xino-xano però sense apretar.Ací he començat a caminar ja que hi habia un tros de desnivell fins aplegar a un pla on ja he escomençat a córrer fins aplegar a la senda del Castell, una altra vegada picant cap amunt i un tros enporlanat així que paciencia i al ritmet anant pujant.



Després hem arribat a una pista, antes de passar per una senda que estabe marcada per la cursa,al aplegar a la pista he vist que aquest tram tambe es feia en la cursa de la Vilavella, durant este tram he anat combinant el caminar amb el córrer, encara que mes caminant que córrens ja que a la vesprada hi habia que treballar i no ere plan de desfondarse tan pronte, una vegada dalt estaba el control del km 5, i la primera baixada, en la baixada tot el rato controlant sense passarse i hem aplegat al km 7 on escomençariem a pujar agarrant una senda hasta el pic de les Cabres senda molt bonica i dureta que anae fent bufar a mes d'un, fins aplegar al tram de les cordes i terreny de roques molt bonic i amb unes vistes molt bones de la Plana i del Espadà per accedir al pic,este tram m'agradat molt, una vegada dalt cap avall per una senda estreta fins aplegar a la pista on estabe el segon avituallament al km 10.



Una vegada passe el avituallament ja era pista bona per córrer fins aplegar a la senda que ens portarà a la font de les Cabres, ací he apretat ja un poc ja que m'agrada mes baixar que pujar, així que un parell de kilómetrets fent el cabra i després una vegada a la senda a caminar i algun tros córrer fins aplegar a la font de les Cabres, una vegada allí hem continuat per una senda trencacames fins aplegar a la pista on estabe el tercer avituallament,el tros que ens quedabe ja ere desfer el mateix que habien fet per pujar de Nules així que a un ritme de 4:45 he baixat fins a la meta.




Este tram ere volador però jo hui no tenie que forçar, així que he aprofitat per anar fent fons i amb molt bones sensacions acabar la cursa amb un temps de 02:19:31, encara que l'organització m'han posat 02:20:02, s'habran confòs en el que portabe detràs.



Després d'una dutxa amb aigua calenta i uns vestidors en molt bones condicions he eixit per fer xarradetes amb coneguts, uns refresquets i cap a casa a dinar.

Dir que l'organització a estat molt bé, en recórregut,marcatge,avituallaments,zona de parking,dutxes i zona per rependre forçes després de la cursa, si l'any que be la tornen a fer, jo torne.
Ací os deixe unes fotos de Grocc,Vicente Vedri,el track i perfil de la proba.

3ª CURSA ENTREPARETS VILAFRANCA 2010

Després d'una setmana en entrenes regularment com feia molt de temps que no feia, hui tocabe entrene-cursa per Vilafranca, i la veritat és que estic molt content ja que he anat de caminar al principi fins a córrer amb bones sensacions al final,encara que de cames he anat malament tota la cursa, ja que al eixir tres dies esta setmana i que escomençen ara a rodar encara estaben algo romes.

Quam m'alçat i he eixit al carrer hi habia una boira molt espessa,i he tengut un moment de rabia ja que habia pensat que si a Benassal hi habia boira a Vilafranca no ens voriem a un metre, però cada vegada que pujabe cap amunt la boira anabe perdensen i quan he passat de Corbó de dalt ja no hi habia gens de boira i feie un solet i una temperatura molt bona, així que una vegada a Vilafranca m'he dirigit a la plaça D.Blasco per agarrar el dorsal i saludar als coneguts, he tornat al cotxe i m'he trobat amb Santi, ens hem posat els dorsals i hem tornat a la plaça per esperar a que ens donaren l'eixida, i entonces he vist a Alfonso que m'ha dit que habia guanyat un parell de buffs,be hui hem tengut sort amb el sorteig.

Pues han donat l'eixida i cap avall he anant trotant fins a la primera pujada de la cursa, on a caminar toque, ja que tenie molt clar que no volia córrer en ninguna pujada per curta que fore i així he fet tota la cursa,al tram tram però a les pujades a caminar vivet, així hem anat com diu la cursa entreparets fins al primer control, abans he vist a Eladi i a Eva que estaben mirant la cursa en un encreuament de camins,he aguantat els piropos i cap avant fins aplegar al primer control on he begut i he agarrat un tros de meló i a continuar la marxa.

Després hem continuat cap avall per un barranc, amb molta pedra solta i ens dirigirem a la font d'Orta on estabe el segon control al passar este control agarrem una senda empinada estreta que ens portarà al pi del comunet un pi molt gran que un llam el va cremar i ara sols quede el tronc, una llastima, ja que es veu molt gran de passada, després una vegada dalt vam planetjar per una pista i després vam agarrar pel costat d'una paret fins aplegar al tercer control al km 15 el mas dels Mollats.



Açí vam agarrar forces per pujar al cim mes alt de la cursa, la font del Buitre en este punt les cames van escomençar a fluixejar i baixant vaig notar una punxada al genoll i vaig baixar amb molta precaució cap avall fins aplegar a una pista on vam tornar a planetjar, encara que el terreny tenie molta pedra el qual dificultabe la marxa i les cames que hi ha estaben torpes, pues mes encara, i quan ja veiem el poble ens van desviar a la dreta per vore la zona de les coves del Forcall, baixant per una senda estreta fins aplegar a un merendero i desde allí anar a buscar la senda empinada per entrar al poble pel portalet del Maset,un tram dur però molt bonic ja que la senda va per mig de les roques,abans d'agafar les escales que ens portaran fins al carrer major i desde allí a la plaça d'en Blasc d'Alagó.

Amb un temps de 02:57:57, per baix de lo que tenia previst que eren fer cap a les tres hores i mitja i el mes important, amb bones sensacions, encara que les cames no estaben a punt encara.

Després dutxa,arreplegar els buff i fer unes xarradetes post-cursa amb la gent.

Donar les gràcies a l'organització,per lo be que van ortganitzar la cursa en tots els sentits i fins l'any que be,sempre que no tingue que treballar.

Ací os deixe unes fotos, tracks i el perfil de la proba.

3ª CURSA DE CATI

Pues be, després dels primer entrenos per asfalt per baixar el gas de les cervesses i cubates i quilos de més del estiu, que enguany al no poder fer res han segut el doble,he anat a Cati a fer de granera de la cursa, ja vaig parlar amb Eladi en festes d'Atzeneta i ja que no estaba per córrer, però tenia ganes de fer una eixideta pel monte em vaig fer voluntari per fer de granera.

El dia va escomençar amb fresqueta, a primera hora del matí i la gent pels carrers del poble escalfant per llevar-se un poc de damunt la gelor, jo vaig estar fent xarradetes varies amb coneguts i vaig cóneixer als companys que fariem de granera al final de la cursa,vaig a nombrar-los Vicent,Carlos Capsir,Mª Carmen i Juan.



Així que una volta donada l'eixida i deixar que la gent és anare despejant, varem escomençar la nostra caminata i el nostre treball que era anar llevant les cintes que és van posar per la cursa i la gent no crec que tingueren queixa ja que jo la vaig vore ben marcada inclós alguna sobraba, i com tot, als 2 km ja vam vorer el primer en abandonar la proba per una enganxada d'abdominals i quan ja escomençaven a agarra la senda és vam trobar la segona en abandonar una xica que venia acompanyada del gos i que este l'habia abandonat feie un bon tros ja que nosaltres el vam vore i Vicent el volia fer anar cap enrere però va ser imposible, així que la xicona a descansar,ja no tornarem a vorer cap ressagat més, la gent córren tots que se les pelen al menys en Catí no hi va haber ningú que la fare tota caminant.





Vam continuar llevant cintes i al cap d'una hora vam aplegar al km 5, abans de baixar al primer control, on ens estaben esperant per fer una cervessa que ens les habien posat a un toll per refrescar i estabe molt bona, xarradeta i pel sender cap amunt en busca del segon control al cim de la Nevera, ací ens van deixar l'emisora i ens vam enterar de les dos caigudes de consideració que hi varen haber a la cursa, este tram em va agradar molt ja que tenie molt bones vistes i apart picae prou de desnivell, així vam aplegar al segon control on ja no hi varem arribar pues ja estaen esperant-mos per baixar.



Nosaltres vam continuar cap avall i apartir d'ara jo ja cóneixia el terreny de les edicions anteriors ja que era el mateix,bona baixada de la nevera per agarrar on estabe l'any passat el control una senda que ens portarà primer planejant i després amb una baixada fins al tercer control compartit, ací ens deien que sino voliem fer el tram de l'Avellà que ens esperarem i que al passar els últims ens baixariem a Cati,però no, varem continuar cap avall per anar a buscar el barranc de Salvasoria i la pujada al balneri de L'Avella, açi el primer tram m'agrada però el segon que toca baixar el barranc amb la putjada del pedregal jo ho llevaria de la cursa,però te que hi haber terreny per tots els gusts,així que limpian les cintes fins l'Avellà on barem aprofitar per esmorçar i fer un descans de la feina.



Una vegada esmorçats vam continuar per la senda de l'infern cap amunt, bon tram dur i bonic fins aplegar a una pista que amb un terreny trencacames de pujades i baixades vam aplegar al control compartit, açí no quedaba ningú vam deixar les cintes que portaben on ens van dir i d'ací fins al poble ja va ser un passeig ja que els que estaben a este control vam passar per davant nostra i ja no teniem cintes que llevar per tant aquest tram fins al poble el vam fer a un bon ritme de caminata.



Al final van ser 05 hores i mitja de trajecte en el cual vam passar el matí molt distrets,després al aplegar unes cervesses amb els graneres i gent de l'organització i cap a Benassal a dinar, per després anar a Benafigos a sopar i fer festa i desde este dia encara espere a Aaron Agut, que estabe molt valent per fer entrenes per anar l'any 2011 a la MIM i baixar de nou hores.

Açí os deixe unes fotos del recorregut.

PRV 225 ROCA DE PENYACALVA - CULLA

Després de la marxa pel riu de Monlleó, en els termes de Benassal i Vistabella, hui tocabe baixar al riu, però esta vegada pel terme de Culla i com no, anirem a Penyacalva.
Jo aquest sender ja l'habia fet una altra vegada, encara que haben anat a Benafigos,aquesta vegada he fet el Prv 225, cami roca de Penyacalva,per complaure a Javi Lozano que volia anar aquesta part del riu a vore si veia una roca on podia escalar, així que Jesús Fuentes també és va apuntar i van fer cap al camp de futbol de Culla, per desde allí escomençar a caminar i anant seguint les marques grogues i blanques del Pr, que ens portaran a la senda per baixar hasta el riu.




Hui fae un dia bo per passetjar, encara que estabe molt nuvol i quan varem aplegar al riu i per sort després d'esmorçar ja es va posar a ploure i per moments pareixie que la porgaren fins aplegar tots banyats, encara que és el mes d'agost i al moment després de ploure ja estabem eixuts.
Este Prv es molt bonic, ja per les vistes com per la fauna i vegetació variada que ens encomtrem, Javi va vorer varies pedres bones per escalar i al anar a visitar una d'elles va fer eixir unes cabres i uns buitres del seu amagatall amb el soroll de pedres que aixó porta, també al aplegar baix al riu vam vorer molt de poleo com l'altre dia, així que vaig tornar a segar un poc.
Pues després de fer un esmorçar tipic d'una fabrica ja que va ser d'un quart hora i poc més per l'aigua, vam escomençar a pujar pel riu fins al mas on encontrarem la senda per tornar a Culla així com la primera part de baixada ere majoritariament de pins esta part esta més poblada de carrasques, vam anant pujant a bon ritme ja que com plovia amb ganes donabe poc de temps per parar-se a fer fotos o fer una xarradeta, així fins aplegar a una roca on Javi va descubrir que habien deixat una corda per escalar i ell es va desviar per vorela i nosaltres vam continuar cap amunt encara que després vam trobar la senda que portabe a la roca sense tindre que anar camp a traves com va anar Javi per vorela de prop.




Ací ens vam perdre un poc, ja que esperarem a Javi i no venia, al final Jesus i jo vam continuar pujant, encara que després vam decidir que Jesus desfarie algo el cami per si a Javi hi habia passat algo i jo seguie cap amunt per anar a pel cotxe, ja que en este tram es va tornar a posar a ploure de valent una altra vegada,al aplegar al cotxe hi vaig fer una cridada a Jesus per si habia vist a Javi i em va dir que si que ells ja anaben pujant també, al final encara que per la plutja ens va eixir una bona caminata i vam deixar pendent la ruta de la font de l'Oli pel proxim estiu.

Ací os deixe unes fotos que va fer Jesús Fuentes.

SENDERISME PEL RIU DE MONLLEÓ

Després d'un mes de juliol ple de penúries per uns dolors contracturals d'esquena i un nervi del menisc inflamat,al mes d'agost vaig escomençar a no tindre dolors,i després d'una setmana carregada d'hores a la feina, vaig poder tornar a sentir el plaer de poder passetjar sense dolors, així que després de rebre una invitació d'Eliseo Lecha la cual vaig aceptar, era la d'anar a l'escoleta del Canto, als voltans del riu de Monlleó, on partissen els termes de Benassal i Vistabella i lloc on ja feia temps que tenia curiositat per anar-hi,i que em va agradar molt encara que l'escola necesita un bon remendo antes de que com tot una vegada assolada lamentem la seva pérdua.

Pues a les 08:00 hores vam quedar a la placeta de l'Ajuntament per a eixir en direcció a la Mireta on deixariem el cotxe i desde allí escomençar a fer la ruta, al final vam fer pinya ja que forem 7 persones els que farem la caminata i tinguerem un dia molt bó i ens ho passarem molt bé.

Per aplegar a la pista que ens portarà a la Mireta van anar per la pista del Mas d'Hilario i antes d'aplegar a la Boneta varem aparcar el cotxe i esperarem una altra parella que venien desde Vilafranca.Una vegada format tot el grup escomençarem a caminar i la primera sorpressa va ser l'eixida de caragols pel cami on varem perdre un poc de temps per agarrar baquetes i algun caragol blanc i fen ruta a bon pas vam arribar per una pista bona, hasta la senda o camí de matxos que ens portarà fins al riu Sec, una bona pendent cap avall, creuarem el riu i varem escomençar a pujar cap al coll de les Vistes passant antes per un barranc on hi ha una roca que si piques amb una pedra plana fa eco i és molt curiós, alli Emili Ferrando ens va fer una demostració i amb unes quantes risotades varem continuar cap amunt fins aplegar al coll de les Vistes.






Aci vam planetjar un bon tros i a pesar de l'altura vam trobar terres cultivades i una vinya que feia goig vorela,una vegada passat el pla ja ens vam adentrar al camí que ens portarà fins l'escola del Canto, desde açí dalt hi ha una bona vista ja del riu i el seu curs fluvial.
En aplegar a l'escola Emili ens va contar les seues vivencies allí quan anaba amb Mossen Aurelio d'escolanet,després de fer fotos i visitar el mas del costat de l'escola el cual fae de taberna, en una ombra del mas ens vam posar a esmorçar, ja que no hi ha caminata sense un bon esmorçar i les seues tertulies posteriors,on decidirem que fer després, pues be al acabar d'esmorçar i tornar cap a l'escola vam vorer un grup que com nosaltres habia pensat també fer la ruta de l'escola del Canto,vam fer xarradeta i ens vam dirigir tots junts a la font de la Comuna, la cual es troba plena d'esbarsers i argilages una llastima ja que te abeuradór i tot, però dalt a la cova on naix el ullal la vam poder vore i es molt curiosa la cova en si.



Una vegada visitada la cova ens vam dirigir al riu i alli al moli del Pas el cual encara conserve part de les seues ferramentes de treball, les cuals vam poder fotografiar per al futur ja que açó lamentan-lo molt al final es perdra tot.



L'estancia pel riu la va aprofitar la gent per agarrar poleo, la veritat es que hi habia molt i una vegada alli va sortir l'idea de pujar al mas de les Ferreries on antigament es treballabe el ferro, vam continuar riu amunt hasta aplegar al mas i alli van fer el poc cóneiximent del dia d'anar a vore les coves del racó de Nando, Eliseo sabia un poc com arribar i cap alli que ens vam anar, una vegada arribarem per la zona ens vam desviar a la dreta i cap amunt primer per un pas de vaques o especie de senda caminet, però alló es va acabar i després d'arribar a un salt d'aigua varen arribar els primers dubtes, així que vaig agarrar la determinació d'anarmen d'avanzadilla per recóneixer el terreny i guiar al reste de grup, per mitg de parets i matolls com si fora una cabra vaig arribar al racó de Nando, i després vaig baixar un poc on em pugueren vorer per avisar de que podien pujar, així que al final tots cap amunt per vores les pintures rupestres, descansar un poc i martxa cap avall al riu un altra vegada, on vam buscar una ombra per dinar,i des prés de de dinar vam desfer el viatge fet anteriorment per tornar a Benassal fent un descans a l'escola del Canto,coll de les Vistes i al riu Sec.
Al final del dia bones sensacions ja que no vaig tindre cap molestia ni a l'esquena ni el genoll.

Açi os deixe unes fotos.

XI PETJADA SANT JOAN DE MORÓ

Després de la MIM,hui he tornat a fer una cursa de muntanya.
De bon matí a les 06: 20 ha sonat el despertador,he desajunat, arreplegar els trastos de la feina i cap a Moró, on habia quedat per arreplegar el dorsal amb Ernesto, arribada a Moró,aparcar i a buscar el dorsal,estirar un poc les cames i xarradeta amb Juan Badal que habia vingut a vore l'eixida abans d'anar-sen a Albocasser,ja que ell hui feia el Ultra Trail Maestrat,li habem desitjat sort i ja ens habem dirigit a l'arc d'eixida per començar la cursa.

Solten el coet i a córrer,eixim pel mig del poble amb direcció el camp de futbol,i a buscar la pista que va pel lateral del desvio de Moró,on creuarem el pont que passe per dalt de la carretera i agarrarem la pista que puje als grups de massos de Casino Vell i els Armelers, i ja després agarrarem la pista que ens portarà al primer avituallament abans de la senda que putje al Mollet, este primer tram sempre és fa llarg, ja que te molt d'asfalt i tot picant cap amunt i al eixir abellis eixir en planet,però enguany no he pillat molt de tapó a la zona que creuem pel barranc per accedir al mollet,així que una volta arribat al avituallament a beure i a continuar per la senda cap amunt.



Cada vegada que puje el Mollet pense qui li va possar eise nom, ja que de mollet no te res, és prou dur el condenat,així que al ritme que anaben marcant el pelotó he pujat el cim més alt del dia,el Tossal del Mollet(700metres),al arribar dalt és planetje un poc per un terreny de roques i pedra i és va bordejant el poblat Iber, hasta agarrar la senda de baixada,este tram és te que fer amb comte de no fer-se mal,i després senda aball però amb precaució ja que enguany la senda estaba bruta i algun tros no sabies on xafabes,però a bon ritme he baixat tot el tram fins el segon avituallament oh he aprofitat per beure i menjar.




Al eixir del avituallament ens trobem amb un terreny de fortes rampes de desnivell de baixada,el que fa que sols estirar les cames ja avances fins aplegar a l'ermita de Sant Vicent, on agarrarem la senda de la font del Ros,este tram torna a ser de pujada,el que fa que la gent torne anar en fila india cap amunt,una vegada dalt anem planetjant per pista fins al tercer control este tram és prou córredor,en aplegar al control a beure, per començar a pujar al Tossal Blanc.




Com ha passat abans tornem a caminar en fila d'un i anant pujant cap amunt fins aplegar dalt del cim on és poden apreciar unes vistes molt boniques de la comarca de la plana,anem planetjant fins agarrar la senda técnica que ens ha de portar a una pista ampla i un terreny trencacames el cual si estas apurat és fa un poc dur,fins aplegar al últim avituallament, al arribar a beure i ja sense encantar-se i parant mol de conte cap avall, este tram de senda també és mol perillos perquè hi ha molta pedra solta i és un terreny sargallós el cual dificulta molt el trot de la marxa,així que una vegada superada la senda ja habem agarrat una pista que ens portarà fins al desvio de Moró que esta vegada per baix de la carretera atravesem per dirigir-nos al camp de futbol i ja entrarem pels carrers del poble fins al local funcional on s'acaba la cursa,faltant dos quilómetres m'ha alcançat Sisco i habem fet l'ultim tram junts.




Al final 02:27:03 amb molt bones sensacions, ja que en cap moment he anat malament,i ja que tampoc volia apretar massa, ja que per la vesprada encara em quedaba el torn de la feina.


Ací os deixe mes fotos i donar les gràcies a Juanma Medina pel seu treball fent fotos per a que les puguem vore tots.Apart d'ell donar tambe les gràcies a Pepepalote,Conillrunner i a Richard Feys.




Ací os deixe el perfil de la proba.

MARATO I MITJA CASTELLO SANT JOAN DE PENYAGOLOSA

Després d'uns dies en molts nervís, del cagalló que portabe a arribat el dia del event,així que a les 04:20AM cap amunt i en marxa per desajunar i anar a la Gran via on habia quedat amb Xavi i Jaime per anar hasta el Castalia, on ens havem trobat amb Quico, Jesus,Porfidio i Belen i els aiguadors Cecilia,Eliseo,Angi i Guiller, ens havem fet unes fotos i després d'unes xarradetes ens havem posicionat per fer l'eixida.




Jo he eixit junt amb Belen i a la marxeta ens havem dirigit passant pel Tetuan,Penyeta, a l'entrada de la senda del Gr-33, on com havem eixit prou relaxats ens havem trobat amb un tapó de 20 minuts, per renaudar la marxa i aplegar a la cantera on ja havem tornat a córrer i dirigir-nos a Borriol en este tram anaba en nosaltres un xic de les Coves Rafael Porcar, però a Borriol ell ha pujat el ritme i ens ha deixat.



A la marxa havem aplegat a la senda de la primera ascensió del dia la Pedra de Borriol,este tram caminant i en fila cap amunt,al aplegar a la pedra estabe el primer control,el cual havem passat en un temps de 01.54.21.
Havem reomplit d'aigua i fruita i continuar la marxa sempre sense agonies i procurant portar un ritme acorde al terreny que passabem, així havem aplegat després de baixar una senda a la carretera de Moró a Vilafamés, on estabe Ernesto ànimantmos i seguint trams de senda i pista havem aplegat al segon control a la bassa de les Oronetes,amb un temps de 3.18.30.
Havem tornat a reomplir d'aigua i fruita i a continuar la marxa amb direcció la rambla de la Viuda,el terreny igual de pista i senda, passant la rambla ens havem trobat a un grup que portabe una pancarta de sub-10, eren els Correcabuts que aquest any celebraben 10 anys que feien la cursa i davant d'ells ens havem dirigit hasta Les Useres, ací ens estaben esperant Miguel Angel,Vicent i Pepe que ens han donat reforç per continuar i havem arribat al tercer control amb un temps de 4.28.51.




En les Useres ens havem agarrat un bocata de pernil en formatge,a banda de reomplir d'aigua, consell de Eladi a "Useres pensa d'omplir d'aigua que es fa molt dur aplegar a Torrocelles" xarradeta sense parar amb Ernesto i continuar pels carrers de les Useres hasta aplegar a l'entrada de la senda del camí dels pelegrins, on una altra vegada caminat cap amunt,les sensacions eren bones i de cames anabem bé, en este tram hasta les Torrocelles Belen s'ha anat quedan i ja he continuat jo sol fins les Torrocelles, on estabe el quart control que he pasat amb un temps de 6.07.26.



He reomplit d'aigua,fruita i xarradeta sense parar amb Miguel Angel,Vicent i Pepe i a buscar la senda que ens portarà hasta el mas d'Ahicart, al principi de la senda he vist a Santi,ens havem donat ânims i a continuar cap amunt les cames ja comencen a pesar, així que he marcat un pas i a poc a poc he arribat a la Lloma Bernat on estabe una amplia representació del club de muntanya AT-ZENET.



El meu cunyat Manel ha baixat un tram per donar-me ànims i preguntar-me com anava,ara ja no els quedaba cervessa,es que feia molta calor i el pernil estaba salat,així he continuat per acabar l'ascensió i després de beure a un control d'aigua que hi habia al cim de la Lloma Bernat cap avall però les cames ja no anabem i de tant en tant a caminar així fins aplegar a Xodos on estabe el quint control amb un temps de 7.44.22.




Ací estabe Ramón que m'ha acompanyat el tram del poble fins on estaben les camilles del masatge,ja que la cama esquerra s'habia quedat bloquetjada i tenia dolors als abductors,xarradeta amb l'amo de la casa, les massatgistes i després cap el Marinet en este tram he vist a molta gent que habia passat abans de la Lloma i he tornat a vorer a Belen que l'habia deixat abans de les Torrocelles pero en l'ascensió he anat recuperant posicions una altra vegada.Ací en este tram he patit molt i sort que he vist a Deme i m'ha donat un suc de taronja, mel i llima i m'ha dit que anara trànquil que me dosificare i cap amunt,patint però ara ja no hi habia més que aguantar i arribar, és lo que he fet per que el tram del Pla de la Creu a la Banyadera no s'acababa mai,aci he vist a Xavi el pobre estabe fet pols ja que portabe amb molesties als genolls de Les Useres i es una putada després de preparar la cursa una cosa aixins, que l'impedien caminar i cap amunt encara però cap avall no podia de cap manera, tambe he tornat a coincidir amb Santi que també estabe passant moments durs per un problema plantar i jo que també tornabe a arrastrar la cama esquerra o sigue que este tram pareix el dels mutilats de guerra, quans records han vingut per la memoria de l'any passat d'unes fotos de Aaron per este tram,hui ho he vist amb mi,he aplegat al sise control amb un temps de 9.14.06.
Ací en este control he agarrat uns dolços que m'han donat forçes per poder acabar baixant hasta sant Joan sense parar,on abans de meta estaben la meua filla Paula,la meua dona i Ima peganme crits, quantes ganes tenia d'aplegar, i ja donan el que quedabe hasta passar els arcs de finisher, amb un temps de 9.39.49.





Al acabar xarradetes amb companys de la feina que tambe habien fet la cursa i amb els maquines Vicent Peris i Porfidio Porcar segons en les seues categories, es habem menjat el entrepa, havem vist l'entrega de trofeus i cap Atzeneta al restaurant de Roures on estaben els del club de muntanya AT-ZENET,en la seua pancarta per a Peris i els meus aiguadors i seguidors que m'han anat donan ànims desde Les Useres fins a Xodos la cual cosa es d'agrair i tenia ganes de fer unes cervesetes amb ells.

Ací os deixe més fotos de Vicent Escrig i Cesar Guasch