miércoles, 29 de septiembre de 2010

3ª CURSA DE CATI



Pues be, després dels primer entrenos per asfalt per baixar el gas de les cervesses i cubates i quilos de més del estiu, que enguany al no poder fer res han segut el doble,he anat a Cati a fer de granera de la cursa, ja vaig parlar amb Eladi en festes d'Atzeneta i ja que no estaba per córrer, però tenia ganes de fer una eixideta pel monte em vaig fer voluntari per fer de granera.

El dia va escomençar amb fresqueta, a primera hora del matí i la gent pels carrers del poble escalfant per llevar-se un poc de damunt la gelor, jo vaig estar fent xarradetes varies amb coneguts i vaig cóneixer als companys que fariem de granera al final de la cursa,vaig a nombrar-los Vicent,Carlos Capsir,Mª Carmen i Juan.



Així que una volta donada l'eixida i deixar que la gent és anare despejant, varem escomençar la nostra caminata i el nostre treball que era anar llevant les cintes que és van posar per la cursa i la gent no crec que tingueren queixa ja que jo la vaig vore ben marcada inclós alguna sobraba, i com tot, als 2 km ja vam vorer el primer en abandonar la proba per una enganxada d'abdominals i quan ja escomençaven a agarra la senda és vam trobar la segona en abandonar una xica que venia acompanyada del gos i que este l'habia abandonat feie un bon tros ja que nosaltres el vam vore i Vicent el volia fer anar cap enrere però va ser imposible, així que la xicona a descansar,ja no tornarem a vorer cap ressagat més, la gent córren tots que se les pelen al menys en Catí no hi va haber ningú que la fare tota caminant.





Vam continuar llevant cintes i al cap d'una hora vam aplegar al km 5, abans de baixar al primer control, on ens estaben esperant per fer una cervessa que ens les habien posat a un toll per refrescar i estabe molt bona, xarradeta i pel sender cap amunt en busca del segon control al cim de la Nevera, ací ens van deixar l'emisora i ens vam enterar de les dos caigudes de consideració que hi varen haber a la cursa, este tram em va agradar molt ja que tenie molt bones vistes i apart picae prou de desnivell, així vam aplegar al segon control on ja no hi varem arribar pues ja estaen esperant-mos per baixar.



Nosaltres vam continuar cap avall i apartir d'ara jo ja cóneixia el terreny de les edicions anteriors ja que era el mateix,bona baixada de la nevera per agarrar on estabe l'any passat el control una senda que ens portarà primer planejant i després amb una baixada fins al tercer control compartit, ací ens deien que sino voliem fer el tram de l'Avellà que ens esperarem i que al passar els últims ens baixariem a Cati,però no, varem continuar cap avall per anar a buscar el barranc de Salvasoria i la pujada al balneri de L'Avella, açi el primer tram m'agrada però el segon que toca baixar el barranc amb la putjada del pedregal jo ho llevaria de la cursa,però te que hi haber terreny per tots els gusts,així que limpian les cintes fins l'Avellà on barem aprofitar per esmorçar i fer un descans de la feina.



Una vegada esmorçats vam continuar per la senda de l'infern cap amunt, bon tram dur i bonic fins aplegar a una pista que amb un terreny trencacames de pujades i baixades vam aplegar al control compartit, açí no quedaba ningú vam deixar les cintes que portaben on ens van dir i d'ací fins al poble ja va ser un passeig ja que els que estaben a este control vam passar per davant nostra i ja no teniem cintes que llevar per tant aquest tram fins al poble el vam fer a un bon ritme de caminata.



Al final van ser 05 hores i mitja de trajecte en el cual vam passar el matí molt distrets,després al aplegar unes cervesses amb els graneres i gent de l'organització i cap a Benassal a dinar, per després anar a Benafigos a sopar i fer festa i desde este dia encara espere a Aaron Agut, que estabe molt valent per fer entrenes per anar l'any 2011 a la MIM i baixar de nou hores.

Açí os deixe unes fotos del recorregut.

viernes, 24 de septiembre de 2010

PRV 225 ROCA DE PENYACALVA - CULLA



Després de la marxa pel riu de Monlleó, en els termes de Benassal i Vistabella, hui tocabe baixar al riu, però esta vegada pel terme de Culla i com no, anirem a Penyacalva.
Jo aquest sender ja l'habia fet una altra vegada, encara que haben anat a Benafigos,aquesta vegada he fet el Prv 225, cami roca de Penyacalva,per complaure a Javi Lozano que volia anar aquesta part del riu a vore si veia una roca on podia escalar, així que Jesús Fuentes també és va apuntar i van fer cap al camp de futbol de Culla, per desde allí escomençar a caminar i anant seguint les marques grogues i blanques del Pr, que ens portaran a la senda per baixar hasta el riu.




Hui fae un dia bo per passetjar, encara que estabe molt nuvol i quan varem aplegar al riu i per sort després d'esmorçar ja es va posar a ploure i per moments pareixie que la porgaren fins aplegar tots banyats, encara que és el mes d'agost i al moment després de ploure ja estabem eixuts.
Este Prv es molt bonic, ja per les vistes com per la fauna i vegetació variada que ens encomtrem, Javi va vorer varies pedres bones per escalar i al anar a visitar una d'elles va fer eixir unes cabres i uns buitres del seu amagatall amb el soroll de pedres que aixó porta, també al aplegar baix al riu vam vorer molt de poleo com l'altre dia, així que vaig tornar a segar un poc.
Pues després de fer un esmorçar tipic d'una fabrica ja que va ser d'un quart hora i poc més per l'aigua, vam escomençar a pujar pel riu fins al mas on encontrarem la senda per tornar a Culla així com la primera part de baixada ere majoritariament de pins esta part esta més poblada de carrasques, vam anant pujant a bon ritme ja que com plovia amb ganes donabe poc de temps per parar-se a fer fotos o fer una xarradeta, així fins aplegar a una roca on Javi va descubrir que habien deixat una corda per escalar i ell es va desviar per vorela i nosaltres vam continuar cap amunt encara que després vam trobar la senda que portabe a la roca sense tindre que anar camp a traves com va anar Javi per vorela de prop.




Ací ens vam perdre un poc, ja que esperarem a Javi i no venia, al final Jesus i jo vam continuar pujant, encara que després vam decidir que Jesus desfarie algo el cami per si a Javi hi habia passat algo i jo seguie cap amunt per anar a pel cotxe, ja que en este tram es va tornar a posar a ploure de valent una altra vegada,al aplegar al cotxe hi vaig fer una cridada a Jesus per si habia vist a Javi i em va dir que si que ells ja anaben pujant també, al final encara que per la plutja ens va eixir una bona caminata i vam deixar pendent la ruta de la font de l'Oli pel proxim estiu.

Ací os deixe unes fotos que va fer Jesús Fuentes.

jueves, 16 de septiembre de 2010

SENDERISME PEL RIU DE MONLLEÓ






Després d'un mes de juliol ple de penúries per uns dolors contracturals d'esquena i un nervi del menisc inflamat,al mes d'agost vaig escomençar a no tindre dolors,i després d'una setmana carregada d'hores a la feina, vaig poder tornar a sentir el plaer de poder passetjar sense dolors, així que després de rebre una invitació d'Eliseo Lecha la cual vaig aceptar, era la d'anar a l'escoleta del Canto, als voltans del riu de Monlleó, on partissen els termes de Benassal i Vistabella i lloc on ja feia temps que tenia curiositat per anar-hi,i que em va agradar molt encara que l'escola necesita un bon remendo antes de que com tot una vegada assolada lamentem la seva pérdua.

Pues a les 08:00 hores vam quedar a la placeta de l'Ajuntament per a eixir en direcció a la Mireta on deixariem el cotxe i desde allí escomençar a fer la ruta, al final vam fer pinya ja que forem 7 persones els que farem la caminata i tinguerem un dia molt bó i ens ho passarem molt bé.

Per aplegar a la pista que ens portarà a la Mireta van anar per la pista del Mas d'Hilario i antes d'aplegar a la Boneta varem aparcar el cotxe i esperarem una altra parella que venien desde Vilafranca.Una vegada format tot el grup escomençarem a caminar i la primera sorpressa va ser l'eixida de caragols pel cami on varem perdre un poc de temps per agarrar baquetes i algun caragol blanc i fen ruta a bon pas vam arribar per una pista bona, hasta la senda o camí de matxos que ens portarà fins al riu Sec, una bona pendent cap avall, creuarem el riu i varem escomençar a pujar cap al coll de les Vistes passant antes per un barranc on hi ha una roca que si piques amb una pedra plana fa eco i és molt curiós, alli Emili Ferrando ens va fer una demostració i amb unes quantes risotades varem continuar cap amunt fins aplegar al coll de les Vistes.






Aci vam planetjar un bon tros i a pesar de l'altura vam trobar terres cultivades i una vinya que feia goig vorela,una vegada passat el pla ja ens vam adentrar al camí que ens portarà fins l'escola del Canto, desde açí dalt hi ha una bona vista ja del riu i el seu curs fluvial.
En aplegar a l'escola Emili ens va contar les seues vivencies allí quan anaba amb Mossen Aurelio d'escolanet,després de fer fotos i visitar el mas del costat de l'escola el cual fae de taberna, en una ombra del mas ens vam posar a esmorçar, ja que no hi ha caminata sense un bon esmorçar i les seues tertulies posteriors,on decidirem que fer després, pues be al acabar d'esmorçar i tornar cap a l'escola vam vorer un grup que com nosaltres habia pensat també fer la ruta de l'escola del Canto,vam fer xarradeta i ens vam dirigir tots junts a la font de la Comuna, la cual es troba plena d'esbarsers i argilages una llastima ja que te abeuradór i tot, però dalt a la cova on naix el ullal la vam poder vore i es molt curiosa la cova en si.



Una vegada visitada la cova ens vam dirigir al riu i alli al moli del Pas el cual encara conserve part de les seues ferramentes de treball, les cuals vam poder fotografiar per al futur ja que açó lamentan-lo molt al final es perdra tot.



L'estancia pel riu la va aprofitar la gent per agarrar poleo, la veritat es que hi habia molt i una vegada alli va sortir l'idea de pujar al mas de les Ferreries on antigament es treballabe el ferro, vam continuar riu amunt hasta aplegar al mas i alli van fer el poc cóneiximent del dia d'anar a vore les coves del racó de Nando, Eliseo sabia un poc com arribar i cap alli que ens vam anar, una vegada arribarem per la zona ens vam desviar a la dreta i cap amunt primer per un pas de vaques o especie de senda caminet, però alló es va acabar i després d'arribar a un salt d'aigua varen arribar els primers dubtes, així que vaig agarrar la determinació d'anarmen d'avanzadilla per recóneixer el terreny i guiar al reste de grup, per mitg de parets i matolls com si fora una cabra vaig arribar al racó de Nando, i després vaig baixar un poc on em pugueren vorer per avisar de que podien pujar, així que al final tots cap amunt per vores les pintures rupestres, descansar un poc i martxa cap avall al riu un altra vegada, on vam buscar una ombra per dinar,i des prés de de dinar vam desfer el viatge fet anteriorment per tornar a Benassal fent un descans a l'escola del Canto,coll de les Vistes i al riu Sec.
Al final del dia bones sensacions ja que no vaig tindre cap molestia ni a l'esquena ni el genoll.

Açi os deixe unes fotos.