XODOS - EL CARBO - XODOS

Hui després d'una temporada sense fer eisides senderistes, habem tornat a patejar pel nostre interior i gaudir d'uns paratges molt bonics i un poc abandonats de la ma de Deu, però ara no és punt de demanar ja que no hi ha cap perra, però no cal fer tanta propaganda del nostre interior per després descuidar-lo tant.

Així que passats uns minuts de les huit habem eisit de Xodos en busca del nostre admirable Marinet i abans per la font dels Possos per beure un traguet d'aigua per escomençar en forces el dia.La senda del marinet com sempre ens fa bufar i entrar en calor, sense dur manta damunt, asi sempre sobre la roba aixina que xino-xano sense encantar-se habem arribat dalt del cim i desde alli baixar i planetjar fins al plà de la Creu.

Al encreuament de camins habem agarrat el de l'esquerra, en direcció al Pla de la Banyadera, pista ampla amb un bon estat després de les ultimes nevades de fa 15 dies i cap amunt ens anem hasta aplegar al plà de la Banyadera, on continuarem rectes en direcció el Corralito i sense deixar la pista aplegarem al mas de la Cambreta.

Passem el mas i planetjam apleguem a una zona entre mitg de pinars i cap avall molt bonica i amb la silueta del pic de Penyagolosa, a l'esquerra dels trams bonics del dia, al eisir d'aci ens encomtrem en un tram de pista sense vegetació fins aplegar a un bassot gran on hi trobem tambe un abeurador per als animals.ací hi ha un encreuament de camins, agarrem el de la dreta i continuem pista avall fins aplegar a una cadena on al atravesar-la continuarem per la pista amb molta pedra solta fins aplegar a un masada on veiem dos cotxes abandonats i al passar esta ja agarrarem una senda que ens enllaçara amb el GR-7 en el seu tram de Sant Joan a Villahermosa, seguim el Gr-7 fins aplegar aun mas assolat al costat del barranc del Carbo.

Una vegada en el barranc i vora d'ell ens acomodem en unes roques vora aigua i fem el nostre ritual del esmorçarot, aixó que no falte, no hi ha que patir quan eixim de casa, després d'esmorçar aprofitem per fer unes fotos i investigar un poc la zona per vore quans salts d'aigua podem vore sense fer xopa ja que hi ha molta aigua per tot.

Pasem per unes pedres a l'altra part del barranc i pujant uns metres ja ens troben la cascada gran i el bassot gran on hui encara que fee molt bon hora estae molt fresca l'aigua per fer un txapussó ho deixarem per l'estiu.

Després de gaudir de l'entorn i en pena perque haguerem estat més rato per alli, tornem a continuar la marxa i accedin al mas del costat del barranc, tornem agarrar el GR-7 fins al encreuament de la pista que ve del mas de la Cambreta on decidim tornar pel Gr-7 i així fer la ruta circular i no tornar pel mateix lloc a Xodos.
La senda del Gr-7 esta molt be i jo la prefereisc abans que les pistes, sempre pujen prou circulars i no es fan tan pesades com la pista que puje mes recta però amb més desnivell, aixi després d'una hora pujant sense encantar-se aplegem dalt al cim on esta la Lloma Plana, ací continuem pel GR-7 i pista avall fins aplegar al Santuari de Sant Joan de Penyagolosa on sempre esta tancat i no ens poden fer unes cervesses per recuperar l'aliento.

Continuem baixant fins agarrar el Gr33 quen ens portarà al cim del Marinet i desde alli cap avall i en les cames pesades fins a Xodos.

Ací os deise el track, perfil i fotos:

Track:



Perfil:

Fotos:

XODOS - PIC PENYAGOLOSA - SANT JOAN - XODOS

Hui hem tornat ha fer eixideta senderista, a vore si agarrem la marxa i podem fer una eixideta cada tres setmanes que és quan tenim la semana de descans al treball i hem triat el pic de Penyagolosa.

Així de bon de mati hem quedat a Castelló per a partir en cotxe fins a Xodos, punt d'inici de la nostra ruta de hui i una vegada en Xodos desde el carrer del Fossar, habem eixit amb direcció el Gr-33 a la Font dels Possos, on habem agarrat la senda del Gr-33, que per la pinada del Marinet ens portarà al plà de la Creu.
Esta senda és molt bonica i a mi m'agrada molt, apart de la duressa pel seu desnivell, per anar entre mitg dels pins , els companys tambe s'han portat una bona impresió d'ella encara que algú ha bufat mes que menys al final del cim.

Una vegada dalt hem planetjat un poc i a l'altura de la Creu habem agarrat la pista de l'esquerra, pista ampla i bona per transitar caminant, sense clots ni pedra solta seguim entre mitg  de pins negrals i fins la Bamyadera va pujant el desnivell en un parell de rampes però bones per pujar caminant, bon tram per xarrar ja que al ser la pista ampla podem anar tots en fila horizontal, sense patir molt habem aplegat al cim de la Banyadera i desde alli habem baixat fins al portal de l'esplanada del pic i on agarrarem la senda per fer l'ascensió final.

Pues poc a poc i bona lletra anem pujant cap amunt i anant comtemplant les vistes i els pobles que anem veent mentre pujem al ritme d'Iñaki ja queMiguel Angel i Pedro van per davant a més bon ritme, jo li faig de guia a Iñaki per a que no és desfonde,A la nostra marxa arribem dalt del cim i quina maravella veure totes les vistes que es veuen desde dalt del gegant, encara que a la part de la costa hi ha boirines i no s'acaba d'apreciar be les vistes, però veiem claret les Columbretes i fins i tot el penyó d'Ifach a les costes alacantines. 

Donem una volta per vore la canal del pic i després ens acomodem per esmorçar,que be s'esmorçe al aire lliure hi ha més fam i les birretes i el vi ens entren de meravella.Després d'esmorçar aprofitem per a fer fotos i ja escomencem la baixada que en menys de 20 minuts la fem, "la merda costera per avall corre"Jajaj...

Una vegada a l'esplanada els comente d'anar a Sant Joan i vorem el barranc de La Pegunta i vaig acertar en l'idea ja que els va encantar per la quantitat d'arbres i especies que és veuen en el seu traçat,així com els tragos d'aigua que vam fer a la font de la Pegunta.

Seguim baixant pel barranc i ara en un tram acompanyats pel aigua que va baixant per ell, i arribarem a la pista ampla que ens portarà desviant-nos a l'esquerra al Santuari de Sant Joan de Penyagolosa.

Després continuem avall per agarrar el Gr-33 o camí dels Pelegrins, agarrarem la senda, pels mitgs dels pins fins eisir a una pista ampla i picant cap amunt tot el rato, que ens portarà fins al cim del pla de la Creu on agarrarem la senda que pel mitg del Marinet ens portarà fins a la font dels Possos, ara cap avall anem tots a més bon ritme el cual fa que en un tres i no res ens presentem en Xodos, donant per finalitzada la ruta de hui. 

Ací os deixe el perfil,track i fotos:

Perfil:

Track:

Fotos:

CARRETERA DEL DESERT-AGULLES DE SANTA AGUEDA

Hui després de tornar a la normalitat en qüestió d'horaris de treball, hem tornat a fer les nostres caminates, de la nostra semana de descans rotativa de torns,així com que el company Blanco tenie curiositat de pujar a les agulles de Santa Agueda i servidor tampoc hi habie estat, el nostre company M.Angel Fernandez ens ha fet de guia i amb l'última incorporació del torn Iñaki Aguirre, hem preparat este xicotet recórregut per passar un matí distret.

Habem eixit del famós lloc cónegut com el motocros de Benicassim i en direcció Barcelona habem agarrat una pista ampla que ens portarà fins a la senda que enllaçarem en el PR-CV 397, una vegada en el sender la primera part plana fins que poc a poc el desnivell va en aument i per un terreny prou pedregós i molts trams per damunt de la tipica roca rotja del Dessert de les Palmes, habem anat fent cami fins aplegar prop de la carretera que baixe hasta la zona dels Madroños, on el sender ens desvia a l'esquerra per donar-nos un respir i enfilar després d'un tram plà l'ascensió entre mit d'una senda mes estreta i escalant roques fins a les Agulles.

Este tram és dur i un dia com el de hui que estabe encara el terreny algo banyat de les ultimes plutges encara el fa més dur, perqué un esbaró i ten vas al quinto pino.Així que fen un parell de paraetes per agarrar aire i vore les vistes, ens habem plantat fins a la canal de les agulles on en l'ajuda d'unes cordes habem pujat fins al cim.

Després d'esmorçar com sempre fem al monte, habem desfet el camí per a tornar al lloc de partida de la jornada muntanyera del dia.

Ací os deixe el perfil,track i fotos:

Perfil:

Track:

Fotos:

CULLA-ESTRETS DEL RIU MONLLEÓ.BENASSAL-CULLA

Hui després d'uns mesos detràs d'esta ruta he pogut realitzarla i traume una espineta en aquest tram del riu,dels que he vist el millor, per tot el que és pot vore en aquest tram, tant en vistes com en vegetació,fosils,fauna i demés.

A les 05:45 he anat a arreplegar a Santi Del Rey i a Maria Ferrando i ens hem dirigit a Culla, on hem agarrat el Gr-7, per a apropar-nos al PR-1, que uneix Vilafranca en Culla i així després de baixar per un tram de pista dins del Gr-7 ens habem desviat a la dreta per agarrar el Pr-1 i per senda baixar fins al llit del riu Sec.

 On ens habem desviat a l'esquerra i per dins del llit del riu fins arribar on s'acaba este riu per unir-se al riu de Monlleó, just dalt del moli del Molinet, on els nostres avantpassats van fer un mur per desviar l'aigua a l'esquerra i per l'acequia aplegar al moli, hui en dia esta assolat, en esta zona tenim la partició dels termes de Culla,Benassal i Vistabella, nosaltres ens habem desviat a l'esquerra i per dins del llit del riu Monlleó i dins del terme de Benassal hem anat pujant cap amunt per una zona amb molts pedrots de grans dimensions dins del llit del riu i bons singles a les seues boreres i amb la companyia varies vegades del recórregut de cabres, corps i aguiles, els cuals hem pogut comtemplar com grunyien per un tròs de carn i amb el silenci de la montanya ha segut espectacular comtemplar esta lluita del regne animal.

Seguint contemplant tot el que anabem veient hem arribat a la zona mes esperada per mi desde feie molt de temps, a la zona dels estrets, que maravella de la natura poder comtemplar estos 200 metres, i que bonic deu d'estar quan baixe l'aigua i s'encanone per dins d'ells, a vore si tenim sort i en una creiscuda d'aigua és pot vindre per voreu, te que ser espectacular.

.Una vegada ací hem deixat les motxilles i ens habem passat una hora fent fotos i sorietjan els racons per on podriem accedir en cas de baixar aigua,després hem aprofitat per esmorçar, agarrar forces i continuar riu amunt i seguint impresionant-mos de el que estabem veient, fins aplegar a unes basses que ocupen tot el llit del riu i ens ha tocat desviar-nos per el costat trepant un poc cap amunt per la borera del riu i després tornar al riu,ací hem vist granotes i peissos del raudó, apart de seguir fent fotos a tot el que ens semblava curiós.

Una vegada passades les basses, ens hem trobat un tram on ens encontrabem molts xops en mig del riu i els troncs estabem doblats de l'impuls de l'aigua,i ja escomencem a tornar a vore masos i aplegar als molins del Pas i de les Vinyes i el nostre temps per el riu esta acabant-se, ara ens desviem a la dreta per agarrar el Pr-294 que ens portarà fins l'escola del Canto, on entrem dins mirem el seu estat i al eisir agarrem un altra vegada el Pr-1 que per senda ens portarà fins al riu Sec, on creuarem el seu llit tot ple de poleo i agarrem la senda que hem baixat al principi de la ruta i desfen la senda i la pista del Gr-7 aplegar un altra vegada a Culla.

Track:

Perfil:

Fotos:

CURSA RUTA DE LOS MOLINOS - LUCENA

Hui després de mitg any sense possar-se un pitral,hem pogut tornar a traure l'adrenalina conservada pel cos, en tot aquest temps de penuries, i d'anar com una tortuga poc a poc fen camí, fins a no notar ja molesties en el bessó esquerre i tornar amb sensacions renovades a competir, encara que jo soc de motor diesel i les velocitats no son el meu fort.

Així que de bon de mati hem fet marxa desde Benassal fins a Llucena per aplegar a Llucena en temps de sobra per a fer el ritual d'agarra el dorsal i fer les tipiques xarradetes i de pas hui de recordar les meues córreries de la meua infancia pels seus carrers i amb la seua gent.

Una vegada tot preparat i amb el meu company d'entrenes Javi Fandos ens hem arrimat fins a la plaça d'Espanya on desde la rampa al costat  de l'esglessia i després de guardar un minut de silenci per la mort del que va ser molts anys alcalde de Llucena, Vicente Nebot, han tirat el coet a l'aire i tot seguit a córrer pel carrer Atzeneta, fins que habem eisit del poble i ens hem desviat a la dreta per un cami empedrat per anar a l'escombrera, Mitja Lluna i seguint el cami baixar a la font de Sant Vicent, quin subidon quan he passat per la font, ja que en eisa font de menut vam fer moltes córreries i alguna maleseta.

Eixim del poble del tot una vegada passan l'ermita de Sant Vicent, per agarrar la carretera de Castelló pel costat esquerre i seguir pel passeig fins passar el cementeri,on ens habem desviat a l'esquerra per agarrar una senda i baixar fins a una pista on habem agarrat cap a l'esquerra i cap amunt rodetjat tot de senies i horts per als cultius i masets, este tram ere idoneo per als velociraptors per anar obrint-se dels diesel, seguim bordejant el riu fins aplegar a la Badina, zona recreativa on atravesem un pont per damunt del riu.
                                      

De la Badina cap amunt és tot el rato el mateix pista pels voltans del riu el cual atravessarem un altra vegada per damunt d'uns pilons i després ens desviarem per senda un bon tram i després tornarem agarrar uns kilometres de pista sempre en pendent cap amunt però sense fer-se molt dur, caminant es feia molt bé, fins aplegar al tram on ens advertisen que la cursa és en ambos sentits de pujada i de baixada ens podem creuar amb gent amb sentit contrari.

Una vegada eixim de la zona dual de cursa agarrem una senda a la dreta per baixar a una pista ampla, seguim per la pista per passar vora uns masos, deixarem la pista per agarrar una senda i tornar mes amunt però en la mateisa pista per continuar trams per baix de pins i altres de solana però amb una lleuguera pendent cap amunt, fins on girem la pista a la dreta per baixar un tram on encomtrarem mes masos i aplegarem vora riu, el vorejem i seguim en direcció nord  per pista i als voltants bancals d'armelers, per aplegar a un conjunt de masos crec que posabe Mas d'Hilario, girem cap amunt i seguint per la pista i tornem atravessar un  altre conjunt de masos, per la vora un altra vegada d'horts i masets dispersos tornem a vorejar el riu durant un parell de kilómetres per desviar-nos a l'esquerra i agarrar un altra pista que després de vorejar uns masets ens portarà a un altre encreuament de la cursa, baixarem un altra vegada fins vora el riu per aplegar a un mas on ens desviarem per senda i cap amunt per una senda prou empinada fins aplegar al cim i part mes dura de la cursa on hi habien un control de dorsals i ara ja cap avall a des fer el que hem fet però per l'altra part de riu fins al km 17 on tornem a creuar-nos per ja agarrar una senda primer i després per pista fins al portal de meta, just detràs de la gasolinera i on hi ha un camp de futbol 7 de gespa.

Al final coincidix els ultims metres amb Angel Solsona i un company d'ell per creuar tots junts la linia de meta.

Destacar de l'organització, la seua amabilitat, i la dutxa amb aigua calenteta i donar les gràcies a la gent que ens fa fotos per a que nosaltres les puguem lluir.

Ací os deixe, el track,perfil i fotos:

Track:



Perfil:

Fotos:

ATZENETA DEL MAESTRAT - SANT JOAN DE PENYAGOLOSA

Hui després de molt de temps, mes d'un any, he pogut tornar amb els companys del club de muntanya At-Zenet, per raons de treball, ho tinc un poc dificil el poder coincidir amb ells per fer un poc de senderisme, així que hui no ho he desaprofitat i a primera hora del dia i puntuals estabe a la plaça de la font per esperar els companys del club de muntanya de Vistabella i disfrutar del dia de germanor dels clubs.

Una vegada fetes les fotos de rigor a la font i sense més preambuls hem agarrat el carrer de Loreto per eisir del poble en direcció la Font de la Torre i seguint la pista hem arribat al mas Propet,i seguint les indicacios de la pujada de la Nevera habem arribat fins al Mangranar uns 4 km de pateig en 50 minuts no estan gens malament per a una cordada de 55 persones.

En el Mangranar hem agarrat direcció l'Ullal, naixement de la Rambla d'Atzeneta, per pista fins al km 5,5 que en la indicació ens hem desviat a la dreta per agarrar una senda on hem comtemplat l'Ullal i que després de patejar un kilometret hem tornat a agarrar una altra vegada pista fins als  kilometre 7 que hem tornat agarrar una senda, durant aquest tram hem passat per varios masos els cuals ara ja no recorde el nom.

L'ùnic que recorde son els massos de la zona del Juncar, bon paratge per fer una visita per vore roures de grans dimensions,una vegada passat el Juncar i quan ja portabem dos horetes de caminata hem parat per esmorçar però ha segut curt ja que en poc mes d'un quart d'hora hem esmorçat ja que ens ha pillat l'aigua i hem tingut que moure antes d'hora.
Després d'esmoçar hem agarrat ja un bon tram de senda, fins a un mas gran  al mes alt del cim on passe molt prop la carretera que va a Xodos, i desde on hi ha bones vistes de Xodos i els seus voltants, en este tram passat per aigua s'han fet molts grups de gent entre que ere un poc més exigent i que alguns no ens agradabe banyar-se el grup ja s'ha desfet del tot.

Una vegada dalt he baixat i després de tornar a pujar un repetxonet  i com que ja no plovie he aprofitat per esperar a un grupet que estaben prop per continuar amb ells i no putjar a soles ja que en la dichosa aigua quan m'he adonat ja anabe tot sol davant del grup, en aquest grup quan arribabem a Xodos cadascu a agarrat per on han vollgut, uns han adressat per fora la pista per pujar  a Xodos i els altres hem bordejat Xodos per baix d'un barranquet per arrivar a la font del Arxivello.

Durant el pas del barranc han vengut les anecdotes del dia, ens habem perdut, habem fet xopa de la bona caen al toll i després ens ha tocat escalar parets amunt per agarrar la pista que ens ha portat fins a la senda del Gr dels peregrins, ademes ens ha escomençat una tormenta de mataquirro i neu amb un fort vent que ens ha gelat però tambe hem pogut fer una pujada de Marinet amb neu,plutja i quan ja el coronaven ens ha eixit el sol, una vegada dalt al pla de la Creu hem continuat pel Gr dels peregins fins a l'emita de Sant Joan de Penyagolosa on ens esperabe el cotxe amb les motxilles per cambiar-nos de roba i fer la festa de germanor amb tos els del grup junts dinat i després fent cubatetes i els que han vollgut bailoteo fins fer-se de nit.

Ací os deise el track, perfil i fotos:

Track:



Perfil:

Fotos:

RUTA DE LES FONTS - BORRIOL

Hui hem fet una ruta que ja portabem temps pensant en anar a fer-la, ja que el meu company Miguel Angel és cóneixedor del terme de Borriol de les seves eisides amb la mountainbike i ja portabe un temps dien-me que habiem de fer un dia una ruta per Borriol.

Com no sabiem d'on escomençave la ruta dins del poble, nosaltres habem deixat el cotxe a un carrer on es agarre la pista que ens ha portat a la primera de les fonts de la ruta, la font de la Botalaria.Per arribar fins ací és tot en una pista o passeig asfaltada, dic lo de passeig perque a les voreres hi han seients de pedra i arbres plantats desde el poble fins a la font.

Ací hi habie un planol de la ruta de hui i després de pegar-li una mirada al terreny, agarrem una senda i els que cóneixeu la zona ja sabeu pues,, per damunt de roques i pedra solta anem fent cap al cim,hui anem per terreny d'argilages i romer i alguna esparreguera que altra però com no ha plogut pues no hi habien espàrrecs,quina llastima pues en tortilla estan molt bons.Pues com ja he comentat seguim per senda i quan ja portem uns kilómetres caminant girem la vista atràs i és veuen unes vistes molt boniques deBorriol,La Coma i fins el mar on els raigs de llum del sol és refleixen al mar donant una imatge molt bonica per contemplar, com les boirines de la frescor de la nit quan el sol escomençe a calfar, a bon ritme cap amunt i una vegada dalt del cim ens toque baixar per una pista ampla per anar agarrar la senda de la puntxadora senda anomenada així pels amants de la mountainbike, ja que com és prou estreta i esta plena d'argilages i sarses els deisen els braços plens de punxes, al arribar al cim després d'aquest terreny estret i pujant cap amunt eisim a una pista on ens encontrarem un cartell que ens indique que estem prop de la segon font del dia la font de la Teula.

Seguim la marxa cap amunt hasta aplegar a una pista on la creuarem i agarrarem una senda pel mig d'un pinar anomenada del Portugués, senda que han limpiat, molt guapa pel pinar, per aplegar al Pou del Portugues.Tercera font del nostre recorregut de hui.

Passem pel costat de la font i sense dissar el barranc a ma dreta tenim el pou del Portugués, continuem senda amunt fins aplegar al plà de la Pedra, agarrem la pista i ens desviem uns metres per anar a vore la pedra ja que allí fan unió altres senders com el GR-33, la ruta de la Roca de la Dama i han habilitat una esplanada  com un pùnt d'unió de senders.

Nosaltres continuarem per pista asfaltada i ampla en direcció a la nostra ruta de hui la linia blava, però no del metro que asi hi ha que caminar,ara el terreny és va omplin d'armelers i oliveres és nota que el terreny és més bó que el que habien vist fins ara, pujant cap amunt,  encara que no hi ha molt de desnivell aplegarem a l'indicador del mas de la Flora.Ací hi ha dos camins per aplegar a la font de Sant Marti nosaltrres agarrem el més curt ja que el terreny és molt igual, continuem per la dreta i apleguem un mas que bordejem per baixar a la font de Sant Martí on hi ha un mas i una capelleta dalt de la font en una foto de ceràmica del sant.

Estes ultimes fonts si no plou promte és quedaran sense aigua ja que txorren molt poquet ja, seguim per davant del mas i agarrem la senda, al eixir del mas trobem un parell de carrasques,uniques en tot el recórregut de hui seguirem per una senda pedregosa i sinuosa fins a la vall del barranc on trobarem la font de Codina.

Ací farem un paronet per esmorçar i pendre el sol una estona,després agarrem una senda per eixir del barranc per agarrar una pista asfaltada entre garrofers primer i després entre camps de tarongers passarem per una zona de xalets,colombaires,finques de cavalls i atravessarem la CV-10 pel pont i farem cap a la zona habilitada dels xops.

Continuem per la pista a la vora de l'autovia CV-10, per arribar a l'ermita de Sant Vicent, la cual creuem pel mig i continuarem per un passeig adoquinat fins el pont de l'autovia Cv-10 ara uns kilómetres més avall per atravessar-la i continuar per l'antiga carretera fins  a Borriol on ens desviarem pel primer carrer i agarrarem entre carrers fins aplegar a la font del poble.

En resum bona ruta la de hui distreta i bonica per les seues fonts.

Ací os deixe fotos,perfil i track:

Perfil:

Track:


Fotos: