ERMITA MAGDALENA A CASTELL DE MONTORNES

Hui em fet una rodadeta caminant pels voltants de l'ermita de la Magdalena i el parc natural del Desert de les Palmes, amb la companyia de Josep Fabra i Miguel Angel, company de la feina i habitual els dimarts de la semana de  descans en fer la nostra rodaeta caminant per la muntanya.
Així que a l'hora que hem quedat estabem amanits per començar a caminar en direcció al cim del Ribalta, primer per la carretera que puja al desert per l'ermita de la Magdalena i després ens hem desviat a la dreta per agarrar el cami que ens portarà fins la senda d'ascensió al tossal, este tram no el habia fet mai i la veritat és que te un desnivell prou dur i que et fa pegar algún bufit més del comte, però al ritme possat per Miguel Angel hem continuat cap amunt sense encantar-se i al aplegar dalt encara que hui feia molt de fred, a nosaltres s'ens ha passat tot i les primeres suors han eixit a córrer pel cos.

Una vegada dalt hem comtemplat bones vistes del litoral de la plana , així com del paratge natural del desert de les Palmes i de la part del Raca,Roca Blanca i el Morrico.Després de fer unes fotos ens hem dirigit per la senda avall a buscar la senda que ens portarà fins l'urbanització de muntanya de Montornes, la cual hem bordejat pels carrers empinats per continuar per la senda que ens portarà a la pista de la Matadora, com li diuen els bikers, on enllaçarem per pista a l'esquerra amb la senda que ens portarà al castell de Montornes,esta senda és tambe amb bones pendents cap amunt de les que és van tensant les cames i et van fent traure els bufits a ballar,però al nostre ritme la hem pujat prou be.

Poc a poc hem aplegat dalt del Castell de Montornes on li queden restes de muralla i poc mes, desde açi dalt per supost també  és contemplen bones vistes,davant, la seua torre vigia per on passarem per anar al cim del desert de les palmes.

Baixem del castell per un tram de roques altes i j'agarrem una senda que per baix de la torre enllaçara amb la senda que ens portarà fins a la capelleta a la Mare de Deu del Carmen que hi ha al cim de la carretera que puje fins al monasteri,on una vegada alli hem agarrat la carretera fins al mirador, on ens hem sentat per esmorçar i agarrar forces per fer el tram de baixada fins al punt d'origen de la ruta.

Hem baixat per la senda que bordeje al barranc fins aplegar un altre cop a la pista que habiem deixat per pujar al castell, esta vegada hem continuat recte i hem fet el tram de la pista de la Matadora amb desnivells del 22 al 26%, sort que hi habie bon cami i és pujaba be, ara comprenc el perque d'este nom, en bici deu de ser l'ostia pujar per ahi.

Una vegada dalt a la carretera del desert  la crutzem i continuem per la pista que ens portarà fins a la font de Chiva, on aprofitem per fer un trago d'aigua.

Continuem pista avall per bordejar el Mas de Chiva i seguir la senda per mitg dels horts plens d'herbers on és veuem com els jabalins és revolquen la gana, aprofitant que tenen el bassot per beure, i j' aplegem una altra vegada a la carretera, la tornem a creuar ens dirigim cap al cim del Ribalta però abans ens desviarem a l'esquerra per agarrar la pista que ens portarà una altra vegada a la carretera, la cual tornem a creuar per agarrar una senda que ens portarà a la pista que ve desde la Magdalena per anar al Raca, i desde alli fins al col·legi de la Magdalena i per la senda fins a l'esplanada de la Magdalena, punt i final del nostre recórregut de hui.

Ací os deixe mes fotos, el perfil i el track:

Fotos:

Perfil:

Track:

2ª CURSA DE TALES 09/01/2011

Hui hem tornat a competir,l'última volta,la cursa de Nules a finals d'octubre i la veritat és que dins de les festes nadalenques que hem passat i després d'un mes de desembre sense entrenar molt, per lesions oculars, feines i altres asuntejos com la perea, la veritat és que encara ha eixit la cosa per una vora.

Este mati després de pasar a per Aaron ens hem dirigit cap a Tales i els dos pensabem que estabe mes lluny, però ens ha sorpres quan en mitja hora ja estabem allí,hem aparcat amb molt d'espai i després ens hem dirigit a pels dorsals i a deixar els triptics que portarem de la cursa de la Nevera, com que encara era pronte en fet una visita turistica pel poble per fer temps i després ja hem tornat al cotxe per posar-nos el dorsal i baixar fins a l'arc d'eixida de la proba.

A les 9 en punt tots a córrrer cap amunt, uns primers kilómetres que ens portaran pels carrers i pels camins fins a la primera senda del dia, i pujada cap a la font del Monti,una senda que al final s'atragantabe ens ha portat fins al km 4. on després d'agarrar una senda estreta molt pareguda a la baixada del Mollet de Moró,ens habem encontrat en un tram de pista prou corredora encara que la cursa en si és molt trencacames hi habie pocs plans on córrer molt,este tram fins al km 10 ha segut el millor que hem trobat, encara que per arribar al 2º control ens han regalat una senda que segons l'organització eren 200 metres que ere dura la condena,açi s'han passat un poc, el cartellet sobrabe, ja que mes d'un s'han portat un esglai.

Arribem al 2º control, bebem, agarrem un tros de platan i a continuar agarrem un poc d'aire baixant i una altra vegada cap amunt, però les forces ja anaben fluixejant i el nostre ritme ha baixat prou ja que en aquest tram gent que habiem deixat darrere ens han tornat a agarrar i junt amb ells per un paratge molt bonic ple de pins hem fet cim i a tomba oberta cap avall però algo fallabe, les cames o el cos però ens anabem quedan poc a poc del grupet que anabem i quan hem agarrat un tram del Gr-36 una bona baixada ens ha dut fins a les portes del poble de Sueras on habem planejat per arribar a fer l'útima ascensió del dia.
Durant l'ascensió les cames cada vegada s'engarrotaen mes i la falta d'entrene ha eixit a relluir com die aquell " El hobre del mazo" ens golpejabe i ens portarà fins al final de la cursa ja que quan no quede res, el millor és dosificar el maxim i acabar com és pugue que és el que hem fet hui,els ultims 5 km hem aguantat el xaparró com hem pogut i veient com la gent ens anaba passant.

Al final hem travessat la linia de meta amb un temps de 02:40:55.

Després de fer algunes xarradetes amb coneguts i vist que dutxar-se com ens ha dit Sonia era imposible, hem agarrat carretera i manta i cap a Castelló.
De la cursa dir que m'agradat molt i llastima de estar tant fluix ,perque d'estar be, hi habie molt terreny per disfrutar, l'únic fallo el de les dutxes i els avituallaments molt justets, ja que la zona fi de la cursa no puc opinar ja que no hi hagut temps per aixó.

Donar les gràcies a Juanma Medina i Ramón per les fotos.

Aci os deixe el perfil i el track.

SENDER PR CV 395 FONT DE L'OMBRIA BENASSAL

Hui després d'un temps sense eixir pel monte he quedat amb Ima per fer una ruta que se ens resistia d'un parell d'intents sense acabarla, la primera va ser al poc de marcarla ja que em vaig perdre i la vaig fer fent alguns trossos de més, algo normal amb mi, ja no és la primera vegada que em passa poc a poc aprendrem, encara que esta vegada en el primer lloc tenia algo de raó, faltaven marques en la zona de la Rualda i la segona vegada sens va fer tard i Ima tenia clients esperant i vam tindre que retallar.
Així que hui hem quedat a les 10 per eixir a tornar a intentar fer el sender que ens tenia ja intrigats,este sender is del carrer del Poliesportiu Cubert o vulgarment dit com la Carpa, agarrarem el camí que va als deposits de l'aigua i a uns pocs metres dels diposits de l'aigua ens desviarem a la dreta per agarrar el cami vell de Culla el cual ens portarà fins a Novella ,dalt del Balneari de la Font d'En Segures, bon tram per escomençar amb un bon desnivell i per escomençar a bufar i anar traen algun suspir per possar el motor en marxa.

Una vegada dalt creuarem la carretera de Culla i agarrarem la pista asfaltada que puja a Sant Cristòfol, seguirem pujant uns cent metres per desviarnos a la dreta pel assegador que ens portarà dalt de la colonia Seidia i el mas de Sant Cristòfol on nosaltres deixarem el Gr que va a Culla i ens desviarem a l'esquerra per pujar el cim mes alt del sender l'ermita de Sant Cristòfol, en este tram ja unes bones vistes del Paratge Natural del Ribet,Culla,Vistabella i fins el maciç del Penyagolosa a mes a mes és un terreny prou suau per agarrar forçes per pujar l'última pujada fins a l'ermita de Sant Cristòfol desde on tenim tambe molt bones vistes de terreny.

Una vegada dalt del cim del Moncatil o sigue en l'ermita de Sant Cristòfol aprofitarem per beure un trago d'aigua i per comtemplar el terreny que és veu desde dalt del cim, la veritat és que hi han molt bones vistes.Després reemprendrem el camí asfaltat hasta Novella i ens desviarem a la dreta per agarrar un cami que baixa a la Rualda en el cual ens tornarem a desviar a l'esquerra per agarrar la senda dels pendons la cual ens portarà fins al Gurugú, xalet al costat de la Font d'En Segures i ja desde açí a la Placeta de la Font.

Hem aprofitat en la font per beure i omplir una botella d'aigua i hem continuat passant pel que serà el nou edifici, Balneari de Benassal el cual porten bon ritme les seues obres i a vore si aquest estiu és pot inaugurar,en la Valenciana hem vist a Ester i Amparin en les cuals hem fet una xarradeta i després baixar hasta la pista de la pedania de la Rualda on ens hem desviat a l'esquerra a l'altura de la planta embotelladora Agua de Benassal,després de parlar amb Vicent i Juanvi que venien d'esmorçar del Moncatil hem continuat per la pista fins la Rualda on seguint la pista em deixat la pedania a l'esquerra i nosaltres hem continuat recte per la pista fins baixar uns metres hasta aplegar a agarrar la senda que ens portarà al cim de la Rualda, aquest tram és prou empinant però la senda és molt transitable i ajuda prou a l'hora d'anar pujant cap amunt.

Una vegada dalt hem planejat un tros i ens hem desviat cap a la dreta per dalt d'uns bancals d'armelers, una vegada passats aquest hem continuat per la senda i amb vistes a la dreta del Molinell i dels masos de la Carrasca de Culla ja ens hem desviat a l'esquerra per continuant baixant entre mitg de roques i sargalls amb direcció Vilar de Canes desde açi dalt és contemple molt be la partida de Foes.

Continuant per aquest terreny fins aplegar a un fals pla on ens hem desviat del cami de Vilar de Canes per agarrar la senda que ens portarà fins la font de L'Ombria, nom del nostre sender de hui.

Després de fer un trago d'aigua hem continuat per la pista cap avall fins aplegar als masos de Foes, on durant una estona hem estat acompanyats per uns gossos solts que teniem al mas, una vegada passat aquest grup de masos hem continuat per la pista fins aplegar a la Asuncion una casa de entrada a la partida de Foes que te rajoletes escrites varies dites d'algun poeta de la partida de Foes.

Una vegada eixir de la pista de Foes hem agarrat la pista que puje cap al mas de la Foia,esta pista esta asfaltada hasta l'unió de pistes que pujen de Covatelles i escomença el pla del mas de la Foia on molts anys baix de la zona de la carrasca és celebren el dinar del dia de Sant Antoni.

Nosaltres continuem per la pista que ens portarà fins al matadero de conills on ens desviarem a la dreta per agarrar la pista que ens portarà fins el mas de l'Algar.

Una vegada en el mas el bordejarem per darrere de l'era i continuarem cap avall per la pista i una vegada passats els masos ens desviarem a l'esquerra i per una senda baixarem al barranc per després pujar hasta el matadero de conills i desde alli agarrar la pista asfaltada hasta la gasolinera del poble on creuarem la carretera i per dalt del jardi fins a la plaça Don Blasco fi del nostre recorregut de hui.

Aci os deixe mes fotos,el track i perfil del sender.

Perfil:

Track:



Fotos: