miércoles, 30 de diciembre de 2009

MARXA VERDA BENICASSIM ORPESA





Ja fa uns dies que vaig a córrer per esta ruta verda, el que pase és que ningun dia habia agafat la cambra per tirar unes fotos, la veritat es que és un terreny molt planet i que per fer fons va molt bé, perquè l'únic que s'escolte són les ones quan golpejen a les roques.
Avui he anat amb Ernesto un company de la feina,que va tindre una lesió del genoll i que ara torna a córrer, i com que no conéixia la marxa, pues me he oferit per acompanyarlo, ja que per a la seva lesió és un terreny apropiat per tornar a agafar fons i no maltratar les articulacions.
Avui feia un dia molt bo per a córrer, ja que quan habem arribat a Benicassim hi habia 19º, una temperatura de luxe pel mes de decembre,aixina que després d'aparcar el cotxe i acoplarmos la roba i espardenyes hem començat a trotar per la marxa verda, la veritat es que és molt bonica tan les per les vistes com pel traçat,tot vora mar i pel mitg de les roques per on pasaba el tren.



Una vegada pases per la zona dels ponts de pedra, ja ixes a la zona de xalets de luxe de la renegà, sempre amb un perfil planet, fins arribar al km. 4, on esta el tunel que medeix 600 metres i el cual encara no té llum, fins açi hem anat a un ritme de 5 min 20 seg per km,sense apretar però a un ritme bo d'entrenament.




Al arribar al tunel hem coincidit amb uns xicots que habien eixit abans que nosaltres i els habem alcanzat a l'entrada del tunel però ells han donat mitga volta i nosaltres habem continuat fins arribar a Orpesa amb 30 minuts, habem donat la volta i ara després de pegar un traget d'aigua ja hem continuat però caminant hasta el port deportiu d'Orpesa on se pot comprobar unes bones vistes.




Hem représ la marxa fins aplegar al tunel, el cual és molt bonic i quan pases per dins el contrast de temperatura és prou considerable,ahi ens hem creuat amb gent que venia amb bicicletes, córrens com nosaltres o caminant, la veritat és que al tornar ja habem vist més gent que a l'anada, nosaltres a la nostra marxa, però Ernesto ja començaba a bufar prou, és normal quan tornes ha començar a rodar desprès d'un temps d'inactivitat.






A l'eixida del tunel també hens habem trobat amb el cotxe de manteniment i vigilancia de la ruta verda,nosaltres a seguir trotant hasta faltan un quilòmetre que el meu conpany ha decidit ja de fer el últim quilòmetre caminant i observant el paisatge que teniem pels costats, tot ple de xaletaços com abans ja habia comentat i els ponts sobre els cuals s'accedis als xalets més aproximats al mar.




Al fi, habem estat una hora 10 minuts per fer la ruta de la marxa verda amb bones sensacions i bon oratge,i ja pensant en tornar a vindre i poder disfrutar d'esta zona molt bonica i trànquila per córrer o pasetjar.





Per a tots els que me llegiu un bon FELIÇ ANY NOU 2010!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!



lunes, 21 de diciembre de 2009

TOMBATOSSALS 09, QUIN FRED................




Després d'uns dies de pocs entrenaments,per motius de feines agrícoles i de treballs a casa,vam tornar a la competició, amb un poc de por, pel que eixírie,ja que si no entrenes, malament i desde el día 04 de desembre no habia fet rés, aixina que amb precaucions també pel doloret d'esquena que arrastrem últimament, vaig eixir molt conservador a fer la cursa.
Com dic al títol feie un fred que pelabe asi a Castelló,quan me vaig alçar marcae el termòmetre 0,3 graus positius, aixó per a Castelló es fred, aixina que vam agarrar el cotxe i van fer punta hasta les pistes de penyeta roja. Una vegada alli vaig arreplegar el dorsal i vam fer les primeres xarradetes amb coneguts del treball,del poble i gent que vaig conéixent per les curses,amb el dorsal vaig tornar al cotxe per posar-mel i per acabar de colocar el pulsòmetre i escomençar a estirar les cames per les pistes, hasta que ja ens vam posar a punt per eixir.
Jo vaig fer l'eixida i els primers quilòmetres amb Eladi,el ritme trànquil i sense apurarse,ja que vam arribar al km 3,amb 22 minuts,desde el km 3 Eladi es va quedar ressagat i jo vaig escomençar a pujar un poc més el ritme, encara que caminant perque este tram es tot per amunt sense cap descans,una volta dalt ja vam baixar hasta el primer control, al cual no vaig parar perque set no en tenia i com portaba el bidó ple vaig continuar. Quan vaig pasar per el km 6, portaba 41 minuts i les sensacions eren bones,en aquest tram vaig anar amb Atanasio un company de la feina, però al igual que Eladi també es va ressagar i vaig continuar a soles.Durant mig kilòmetre vaig coincidir amb Miguel Angel, un company de treball que fa mountainbike i que va eixir a fer una volta per la zona i desde aquest tram ja ens vam anar dirigint cap el camp de golf de la coma, per cert hi habien bassals amb gel.


Una vegada pasat este tram prou pla on se podie córrer, la cursa torna a agafar costera per amunt, el cual vam aprofitar per menjarse una barreta i anar regulant sense pararse molt, desde aci tenim unes vistes de Borriol i l'autovia molt boniques,i vam arribar al kilòmetre 9 en un temps d'una hora cinc minuts i en bones sensacions que es el que importe en estes curses,i desde ací al segon control tot per avall, avans d'arribari vaig vore a Roberto i vam arribar junts al control, vam fer un trago i vam continuar la martxa, una altra vegada cap amunt hasta arribar a la zona del depòsit d'aigua,alli vam alcançar el km 12 amb un temps d'una hora i vint-i-set minuts,vam fer la baixada sense encantarse hasta aplegar al tercer control, alli vaig fer un trago i vaig agafar un troç de taronja i planejant per un hort de tarongers hasta agafar la senda que ens portará al tram més dur de la cursa el Tossalgros, abans de pujar, Roberto es va que dar ressagat i ja vaig fer este tram soles, ja que per davant al principi no tenie a ningú, hasta aplegar al tram més dur del tossal, alli vaig agafar a un grup i pareixie que estiguerem a una processió, no parlabe ningú, sols pegabem uns respirons com a bous,fins aplegar al capoll desde aci fins al kilometre 18 que portabe 2 hore 16 minuts i desde alli al quart control.



Ara continuarem per el pinaret de penyeta un tram molt bomic entre mig de pins encara que avuí no feien molt de goig, sino més bé voliem pasar pel solet, i desde alli vam fer el últim tram de pujada que quedaba hasta divisar ja la penyeta roja, que ganes tenie ja d'aplegar, escomencaven a notarse alguns tironets suaus per els bessons, però sense importància,aci vaig agafar un grup de gent de Betxi els cuals vaig adelantar abans d'aplegar a les inmediacions de penyeta, eixes mini costeretes que donem pel sac, quan veus tan prop el final, i d'alli al asfalt i quan entraba pels aparcaments de penyeta vaig vore a Vicent i Juanito,que estaben dutxats i arreglats, ja sols faltaba la volta a les pistes i els crits de Xavi el pelut de Benassal quan estaba aplegant a la meta.



Al final 2 hores 35 minuts 45 segons, quatre minuts més que l'any pasat, però content ja que no m'esperaba encontrarme aixina, sino pitjor.
Després van vindre les dutxes i una xarradeta amb unes cervessetes per tornar en si, és lo millor de la cursa,serveix per contarse les penes de la cursa i fer pinya amb amics i coneguts.
Donar-li les gràcies a Juanma, Pepepalote i Patxeconte per les fotos publicades i que no es cansen de ferne.
Ara a vore si entrenem algo més i pronte tornem a fer una altra cursa i com diu Vicent A TOPEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

lunes, 30 de noviembre de 2009

DE BENASSAL A CULLA.....

Després d'uns dies de rodadetes pel pla ja tenia ganes de tindre sensacions muntanyeres,així que el disabte després de que no quallaren cap eixida per Atzeneta, vaig aprofitar per pujar a Culla i soltar un poc les cames.
Vaig escomencar caminant ja que l'eixida es cap amunt i amb el cos gelat per la blancor de la rossà que hi habia, no era convenient córrer,aixi que al tram tram però sense encantarse vaig aplegar a Novella amb un quart d'hora, vaig continuar per el Gr-7,direcció a Culla, pasant per dalt de la colónia Seidia fins a la falda de la pujada a Sant Cristòfol.




Esta foto es desde baix de Sant Cristòfol abans d'agarrar la senda que ens durà al mas de Sant Cristòfol.
Desde aci vaig escomençar a trotar, ja que es un terreny favorable per trotar,seguint la senda que ens durà hasta pasar el collet del mas de Sant Cristòfol desde on es parteixen els termes de Benassal i Culla, i pasant el collet una baixada hasta agarrar un assegador que ens portarà fins al Bovalar de Culla,en aquest tram el terreny es pedregòs,i amb dificultats per a córrer, el cual vaig anar amb conte d'estropessar i anarmen de morros.

Una volta passat este tram s'arribe a un pla on se pot córrer bé i després mes pedra solta i sargall hasta arribar a la pista asfaltada que baixe a La torre d'embesora, quede sols pujar hasta Culla per un camí que fa poc l'han emporlanat,al arribar al poble el crono marcae una hora justeta.Després d'agafar un poc d'aire i fer un traget d'aigua vaig tornar cap a Benassal, la tornada es més bona de fer, ja que el terreny ara es més favorable i escomence a fer més bona hora que quan vaig eixir de Benassal, la tornada em va costar 46' i en resum vaig tindre una mitja de 136 ppm i una màxima de 162ppm en bones sensacions i disfrutan del paisatge vist.

miércoles, 25 de noviembre de 2009

RODAETA PER L'ASFALT.

El dilluns vaig fer la primera proba per l'asfalt, sense pensar-ho vaig a eixir a rodar per el passeig Ribalta però, al arribar em vaig trobar amb Vicent Moliner i dos xicots de Cabanes i em van acomvidar a pujar per la carretera de Borriol amb ells.
Al principi anava amb un poc de respecte per si podia aguantar el ritme que portaben ells, però la veritat encara que vaig parlar poc, si que el vaig aguantar encara que vaig anar algun troç un poc forçat.
Vam eixir del passeig Ribalta i vam agafar el carril bici de la carretera de Borriol fins passar el pont del desvio de la N-340,alli vam donar la volta ja que s'acabà la llum i no portaem res per vorens, varem baixar fins al pont blanc del riu Sec,que hi ha per al Tram i van agafar el lateral hasta la rotona d'entrada a la Uji i desde alli vam eixir altra vegada al carril bici de la carretera de Borriol i ja vam tornar al passeig Ribalta i després fins a casa.
El temps transcorregut va ser d'uns 52' les pulsacions d'una mitja de 159 pulsacions i de màxima de 169 pulsacions, per poc arribe al limit que sòn 176, la veritat es que vaig acabar bé per ser el primer dia que pujabe el ritme després de molt de temps.

jueves, 19 de noviembre de 2009

AL FI LA MUNTANYA


El dilluns vaig anar al fisio i em va posar les famoses agulles per a fer saltar la contractura, la veritat es que es curiós el impacte que fa el múscul quan te claven l'agulla en la contràctura,me van dir que feien mal però no vaig notar gran cosa.
El fisio em va dir que el dimarts podria notar dolor en la zona, però no vaig notar rés, aixina que per la vesprada vaig eixir pel passeig Ribalta a fer una rodadeta d'uns 41'i vaig coincidir amb Javi Fandos, que també estaba rodant per allí amb un ritme prou alt per a les meues condicions actuals, encara que al final van fer un parell de voltes junts i parlant, aixina es fa més agradable l'entrenament.
Al tornar a casa vaig contactar amb Eladi, per a vore si feiem una eixideta per la muntanya el fin de setmana, amb la coincidència de que estabe de vacances i vam aprofitar per a quedar per a eixir avuí.
I com no, vam triar a anar a fer una rodadeta per Raca.


La veritat es que m'agrada molt esta zona per a entrenar.
La eixida la haben fet desde l'esplanada de la Magdalena,i habem anant trotant hasta les primeres rampes de pujada, aon ens ham posat a caminar a un ritme tranquil, encara que a mitant pujada ens hem aparat un momentet per a respirar i fer uns traguets d'aigua.
Durant alguns trams estabe marcad el cami, encara que després algú se ha divertit pintant crevetes per la part per aon discorre la senda de pujada, tot i aixó coneixedors de la zona habem continuat hasta aplegar al capoll, una vegada dalt hem aprofitat per fer unes fotos i per buscar algún Geocachin, sense trobarlo si estaba.

La baixada al trotet hasta la famosa taula merendero que hi ha baix d'una garrofera, allí Eladi m'ha dit d'agafar per un camí alternatiú que també aplega al polvorí i que jo no coneíxia.
La veritat es que m'agradat, i quan estiga més fort un dia tornaré per a ferlo correns, ja que es prou bon terreny per a correr,una vegada arribats al polvorí habem pasat pels camins alquitranats hasta l'esplanada de la Magdalena.
Al final habem estat per la muntanya 2h 34'amb bones sensacions i esperant per a poder tornar a eixir una altra vegada.
Mes fotos de Raca.

domingo, 15 de noviembre de 2009

SEGUIM RODANT

Bueno pués van pasant els dies i el cos respon bé.Esta setmana també ha segut fent fondo per el paseo ribalta,i ja he escomençat a rodar un poc mes fort, vaig combinant voltes a trot normal i altres amb una zancada més llerga.Les pulsacions oscilen dins dels limits, encara que quan pujen algo més el motoret aguanta bé.
El dilluns tinc que anar al fisio i a vore si ja puc anar a la muntanya que hi ha en tinc ganes.

domingo, 8 de noviembre de 2009

PRIMERS RODATGES

La veritat es que la cosa va esplaiet, però bé.Esta setmana he seguit fent rodatges per el Passeig Ribalta.

El dimarts vaig eixir fent uns 41'01",tranquilet a la meua martxeta sense forçar i en una mitjana de pulsacions de 135 i màxima de 145.A este pas encara no escomence ni a suar, però ara el important es fer fondo i anar a tornar aconstumbrant les cames al rodatge.

El dijous vaig tornar a eixir i vaig coincidir amb un xicot que li diuen Paco i que la seua dona també corre.
Millor que el dimarts ja que al correr amb un altre vas corrent i es passa millor.El temps va ser de 47' 38", les pulsacions com el dimarts 135 de mitja i 146 máxima, Paco em contaba que habia eixit per estirar les cames ja que el diumenge corria la mitja marató de Castelló.De moment bones sensacions i els bessons no es queixen.

El disabte vaig tornar a eixir, em vaig posar musiqueta al mp3 i cap al puesto per a recorrer 45' 08" amb una mitja de 141 pulsacios i una máxima de 159, vaig tindre sort de pillar que habia parat de bufar el vent i feia bona hora.Avui ja he anat un poc més rapit que estos dies atras, fent el mateix recorregut que el dijous hem baixat el temps i les sensacions de cames i de motoret bones, ara a continuar i a vore si pronte ja farem un asomo per la muntanya que hi ha tinc ganes.

Com diu Vicent A TOPEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE.

viernes, 30 de octubre de 2009

TORNEM A LA RUTINA

Després de 20 dies sense fer rés, mes que menjar, beure, escoltar i no creure que se sol dir,avui hem començat a rodar, després de que ahir el tio Pablo el fisio ja me donaré permís d'escomençar una altra vegada a correr i llevarse algo de mal genit de damunt, que va molt bé.
Pues com es habitual després d'un paro, la eixida ha segut per l'arena del passeig Ribalta a Castelló, ja que encara estem fluixos de cama i no es pot forçar i la veritat es que me he encontrat prou bé, sobren uns quants quilets, però j'aniran caen.
El recorregut a segut de casa + 4 voltes al paseig i tornar a casa i el temps ha segut d'uns 34'06" i les pulsacions mitjanes de 136 pulsacions, ara estarem uns dies fen estos temps hasta que poc a poc anirém soltammos.
He tengut el plaer de correr un ratet amb un amic de fatigues de Vilafranca, Javi Fandos i anat be perque se ha fet mes distret el correr per el passeig, ja que si vas a soles es mol monotom pegar li voltes al mateix lloc.
En definitiva que hi ha tenia ganes de tornar a correr, ara hasta el dilluns que bé més.

martes, 27 de octubre de 2009

TEMPS DE DESCANS


Bueno aprofitant que no estic eixint ni a entrenar ni a correr,he montat este blog per contar les meues batalletes amb el món del correr i fer caminates.
Poc a poc aniré introduint entrenos i croniques de les curses que anirem fent durant l'any i així els compartiré amb vosaltres i em serviran per recordar les sensacions que tenie després de cada carrera o entrenament.
Pues ara este mes després d'estar tot l'any de brega,les contusions en els bessons i els abductors, recomanaen parar durant un mes i tornar a carregar les piles de cara l'any que bé, que de moment per a mi es presenta en que no treballaré els fins de setmana i podre planificar millor les eixides amb gent.