lunes, 19 de septiembre de 2011

VI MITJA MARATO DE MUNTANYA L'ALCORA


Hui després de totes les festes tornem a una cursa.Així que a les 06:20h  ha tocat el despertador i cap amunt,desajunar i agarrar el cotxe amb direcció L'Alcora, més en concret a La Pista.
Una vegada en L'Alcora el ritual de sempre agarrar el dorsal i les primeres xarradetes amb la gent coneguda del mon de les curses i amics ja, després de coincidir molts caps de setmana.



A les 08:00 en punt després de tirar el coet,a la marxa anem eixint de la Pista i girem a l'esquerra per agarrar la carretera de Terol i una vegada a l'altura de Ceramicas Mondedeu ens desviem a la dreta per agarrar una pista que durant quatre kilometres combina l'asfalt amb la pedra ens portarà al primer control de la cursa,agarrem aigua i continuem per una senda, primer córredora, per després començar a picar cap amunt i començar a caminar, ja que hui venim en plan trànquil , una vegada dalt del cim planetgem i agarrem una pista que ens portarà fins al segon control, en este tram de la cursa continuem a la marxeta i sense apretar ja que hui he eixit amb el pensament de fer un entrene dins de la cursa, així  després de este tram hem aplegat al Castell de L'Alcalaten.


Passem entre roques i escales i continuem cap avall fins agarrar la pista que ens portarà a la Foia,en este tram i l'anterior abans del Castell i durant la pujada del km vertical coincidix amb Roberto Martin, un ex company de la feina.


Creuem la carretera de Terol abans de la Foia i enllaçem en la pista que va al embassament de L'Alcora on als pocs metres ens trobem en el tercer control, on reomplim els botellins que portem i seguim per una senda que ens portarà al costat de la pressa i on començarem el Km vertical de la cursa el cual va guanyar el nostre conegut Cesar Batet.


Així que bordetjem el pantà i cap amunt, amb unes vistes molt boniques i l'embassament ple d'aigua donen ganes de tirar-se a fer un txaputzó, però ho deixarem per un altre dia,a medida que putjem el company Roberto és va quedan i jo vaig seguint a la marxeta cap amunt encara que algún tram em recorda a la senda de Balaguera del desert per la seva duresa,una vegada dalt hi habia un control d'aigua el cual s'agraix per la calor i per la putjadeta, hem begut i agarrem forçes per continuar per senda primer planetjant i després un repetxonet d'uns 200 metres cap amunt però mes suaus que el d'avans.

Una vegada dalt agarrem una senda técnica, amb terreny pedregós i tota de baixada que ens portarà fins el paratge de l'ermita de Sant Vicent, bonic paratge per passar un dia  de berena de Pascua,ací hi habia un altre control, hem begut, menjat i agarrat forçes per continuar baixant .


Una vegada fora del paratge agarrem la segon putjada pronunciada del dia, ens desviem a la dreta i agarrem una senda entre pins i bona ombra per aplegar a uns repetidors dalt del cim i prop de l'ermita de Sant Cristòfol,on tenim un altre punt de control d'aigua que també aprofitem per beure i baixar fins a una xicoteta esplanada on deixarem l'asfalt per agarrar una senda o baixada entre roques, pedra i cantals que ens portarà al poble i una vegada en l'asfalt agarrem un carrer ple d'escales per continuar una baixada que ens dura a l'Avinguda d'entrada a L'Alcora per la Foia on ens desviarem a l'esquerra i per damunt l'acera ampla fins aplegar al carrer de la Pista. punt i final de la cursa de hui.


Al final ha eixit bé l'experiment de fer un entrene dins d'una cursa, en cap moment he tingunt punts roins i he disfrutat del mati.
Després el ritual fi de cursa, agarrar la bolsa de participant on teniem una samarreta i una toalleta de microfibra,llevar-se el xip i anar a beure uns sucs de taronja fresquets molt bons que ens donaven dos xiques del Mac-Donals, fer la cervessa de rigor i cap a les dutxes que tenim al costat a la piscina coberta, la veritat que molt bé, amb aigua calenteta i molt d'espai per cambiar-se, una vegada rentats tornem al punt de trobada per seguit xarrant fent unes cervesses i uns trossos de coca per esmorçar.

Ací os deixe el Track, perfil i fotos de Roadrunner (A.Murcia), fotograf i córredor molt bó en la seua juventud de L'Alcora i del Centre excursionista de L'Alcora.

Fotos:



Track:




         



Perfil:



martes, 13 de septiembre de 2011

V CURSA DE MUNTANYA VISTABELLA


Després d'un soparot de barbacoa al carrer Jaume I, hui ha costat un poc més alçar-se de lo normal,però a l'hora que vaig quedar en Manel estabe al puesto.Així que hem fet el trajecte hasta Vistabella com si fore una processió de cotxes,pareixe que pujarem la caravana de la volta ciclista, una vegada en Vistabella hem aparcat el cotxe en la era i després hem anat a pels dorsals, xarradetes varies i cap el Dau que és on ens donaran l'eixida de la cursa.


Eixim pels carrers del centre poble per agarrar el Gr-7 que ens portarà baix al pla, tot terreny corredoret ací ja començem a fer pinya els cuñaos, i portem un ritme prou bo de portar però sense dormir-se,arribem al mas de Carrascal i comença a una petita pujada que nosaltres possem la reductoeta i la passem prou bé,després de planetjar un fals plà, aplegem al control del Mas de Gual, on fem un trago d'aigua i seguim la marxa.
Creuem el mas entre les cases i correm per una zona carregada de vegetació i ombra, segueix sent pla fins aplegar a la rambla, la creuem i agarrem una senda a l'esquerra que poc a poc és va fent més dura i ja començem a caminar per la anomenada pujada del "mal pas" un terreny molt bonic de vista però que ens fa posar en fila d'un i anar bufant la gana fins aplegar a la font de l'Algebà, una vegada passada la font ens quedem un tram de pujada dur però com hi ha ombra no és fa tant pessat una vegada dalt estem a 1600m i tenim un punt d'aigua per ja agarrar la senda a tomba oberta que ens portarà fins a Sant Joan, en aquest tram, Manel posse un ritme molt fort i jo no el puc seguir però sense perdrel de vista cap avall, la veritat que vam soltar molta adrenalina en aquest tram, una vegada en Sant Joan en el control ens tornem ajuntar i fem uns tragos d'aigua..



Continuem la marxa en direcció a la Banyadera i agarrem una senda estreta que ens portarà al mas de Benages, en aquest tram Manel és despenja un poc,així aplegem fins al tercer control, trago d'aigua i emvolts de vegetació i camp a través seguint les cintes cap avall, però tan em vaig emocionar que em vaig perdre, portabe dos d'avant i de repent no vaig vore a ningú ni davant ni darrere,serà possible me he perdut, així que mitja volta i cap arrere i quan vaig tornar a vorer gent en vaig possar darrere i a continuar baixant però el perolet fotut no vaig res de bo, fins al fi de la cursa.Així aplegarem al Gr de tornada a Vistabella.



El primer tram és de pujada i jo vaig començar a bloquejar-me, no encontrabe un ritme que puguere portar i aixó a eises altures és molt fotut perque com li guanye el cap a les cames malament,després de la pujada que al final ja vaig fer caminant, vam agarrar una baixada entre pins i pista fins al Mas dels Arcs, un altre control i ací les forces ja no estaben molt fines, arribem al Mas de Manzanares terreny amb pombra i molta vegetació i després arribem al Mas de Collet i agarrem el camí que porta a Vistabella i al ultim punt d'aigua en aquest tram vaig caurer ja no podie alçar be les cames.Després de la caiguda per una senda pedregosa vam arribar a la volta del Pinet, ací com el cavall de San Fernando un rato a pie y otro andando i malaint tot pel mal que anabe i vam arribar a la font d'alt i d'aquesta per la plaça fins al Dau, punt i final de la cursa.

Després d'arribar xarradeta i cap a la piscina, que bona que esta l'aigua fresqueta després d'un dia de batera pel momte i com no vam acabar esmorçant i fent cervesses fresquetes fins l'hora de dinar.

Ací os deixe el Track, Perfil i fotos de l'organització.

Track:




Perfil:          
Fotos:





lunes, 12 de septiembre de 2011

II CURSA DE MUNTANYA DE MORELLA



Hui tocabe fer la cursa de Morella, per continuar amb la lliga Nord, així que de bon de mati he agarrat el cotxe i he anat a per Luis a la pizzeria de Benassal, i ja ens habem dirigit cap a Morella, una vegada en Morella habem aparcat el cotxe i després a la rutina d'agarrar el dorsal i fer les últimes xarradetes amb la gent abans d'anar al arc d'eixida per començar la cursa.

Una vegada donada la eixida desde l'Alameda,ens dirigim al aqüeducte de Morella,passem per la carretera i desprès ens desviem a l'esquerra per agarrar una senda entreparets que ens portarà fins el primer control,seguim pel mateix terreny prou córredor encara que va pican cap amunt,i després de passar per un pla que hi ha un mas,baixem per una zona de carrasquissos i ens trobem un ramat de vaques, que més d'un ens hem emportat un  esglai al encontrar-les de cara, passat este tram agarrem una pista ampla i en bon terreny el que fa que augmenten el ritme i les sensacions bones encara, ja  que durant la setmana l'estómac ens ha donat molesties.

Deixem la pista ampla i agarrem un altra vegada la senda,ara ja el desnivell va pujant prou el que fa que algun tram tinguem que anar caminant, per agarrar forçes i tornar a trotar el que és pot cap amunt fins que planetgem un tram i eixim a una pista ampla que ens portarà fins al parc eòlic de Torremiro-1.Una vegada coronat el cim comença el meu calvari amb els retortillons de panxa,tot per avall en bona pista per córrer i jo que no podie de cap de les maneres,així que poc a poc i veient com cada vegada m'adelanten mes gent, vaig arribar al control on vaig agarrar aigua.

Una vegada passat el control vam agarrar una senda estreta i técnica i jo cada vegada estaba pitjor, així que al aplegar a un mas vaig aprofitar per fer de cos, però la cosa va seguir igual fins a Xiva i la veritat és que era un terreny molt bó per córrer, i el que no vaig poder aprofitar.

Al aplegar a Xiva vaig agarrar una barreta i després de menjar vaig començar a trobar-me millor, també em va ajudar que al ser un terreny en molta pendent i anar caminant l'estòmec és va assentar un poc, així després d'uns kilometres cap amunt vam aplegar al cim, vam planetjar i baixant vam desfer el  camí que habiem fet abans, passarem per el mateix lloc però en sentit contrari, tot per avall, fins aplegar al passeig d'Alameda on vam agarrar les escales per pujar a la part més alta que estabe l'arc de meta.

Pues la cursa molt bonica, el post-carrera normalet el pitjor va ser la mini bolseta que ens van donar, una vergonya pel preu de la cursa i que els guanyadors no tingueren els trofeus també.Espere que l'any que ve, la cosa millore ja que el recorregut és dels més bonics que jo he fet.

Ací os deixe el track, perfil :

Track:




Perfil: