IV CURSA DE MUNTANYA VILANOVA D'ALCOLEA.

Després de l'Alcora i com que la cursa de hui no ere molt dura he aprofitat per fer entrenaments d'asfalt i algun dia fer alguna caminata pels voltants del Tossal gros.

Així que hui a les 07:15 ha sonat el despertador i després de desajunar i rituals de dia de cursa he agarrat el cotxe i he fet cap a la Pelejana, on m'esperabe el meu cunyat per continuar fins a Vilanova, on una vegada hem aplegat i aparcat el cotxe ens habem dirigit a pel dorsal, com sempre les primeres xarradetes amb coneguts i cap el cotxe per acabar el ritual de cursa.

A les 09:00 en punt ens han soltat pels carrers mes centrics del poble, per agarrar un carrer ample que ens portarà a les afores on agarrarem una pista prou ampla i cap avall  amb pedra solta per anar eixint del poble, eixim a bon ritme i de sobte em quede asoles, dels coneguts no en veig cap, així que una vegada passat el tram de baixada ens desviem a la dreta per continuar per una pista plana en algun repetxonet curtet però molt córredora, així arribem al primer control on després de parar a beure continuem avant i arribem a l'unica pujada que ens possà en fila d'un i caminant anem avansant, una vegada dalt tornem a córrer per la pista que ens portarà a una carretera asfaltada on ens desviarem a l'esquerra i després de pujar un repetxonet ens trobarem el segon control agarrem beguda i continuem un tram mes d'asfalt cap avall per després agarra una pista a l'esquerra cap avall i planetjant durant uns tres kilómetres, en aquest tram adelante unes quantes posicions ja que porte bon ritme i bones sensacions,una vegada passat aquest tram pujem un repetxonet que ens portarà fins al tercer control, aprofitem per a beure ja que escomençe a calfar Lorenzo i fa ja algo de caloreta.

Continuem ara per un pinar i en bona pista, tota  plana, la cual cosa fa que no perguem ritme i anem fent cami depressa, una vegada passat aquest tram pujem un repetxonet i arribem a un pla on a la nostra esquerra tenim unes vistes de la mar i del prat de Cabanes-Torreblanca,una vegada passat el pla agarrem una senda amb pedra solta ,per després agarrar una senda que ens portarà al quart control on hi habie una font i una zona recreativa de muntanya, en aquest tram veig davant meu a Manel,Angel i Jaime el que fa que baixe a un ritme prou fort per a enllaçar amb ells i un parell de kilometres mes avant  i en un altre repetxonet agarre a Manel i a Angel al final del reptxonet hi habie una pancarta però no em vaig girar a vore el que possabe ja que hi habie un senyor tirant fotos i vaig pensar que ja ho vorie.

Seguim per senda i terreny amb molt de marge però pla el que fa que alguns ja escomençen a ressagar-se per després tornar a passar per el primer control de la cursa i un tram és el mateix que habiem fet abans, fins que vam aplegar a un encreuament de pistes i ens vam desviar a l'esquerra i el poble és vea ja prop, així que després del encreuament hi habie una baixada prou forta amb pedra solta per una vegada baix i amb dos fortes rampes apleguem a un punt d'aigua on ens diuem que quede un kilómetre i mitg per aplegar al poble així que apretem les dents i cap amunt sense parar fins que entrem al poble i després de girar el carrer a l'esquerra ja ens trobem a uns 200 metres l'arc de meta, amb el carrer estret ple de gent animan-mos en els últims metres.

Agarrem la borsa de córredor, bebem algo i com que ja estabem tots ens vam anar a les dutxes, per després tornar a la zona del picoteo per donar un homenatge al cós amb bocata,cervessetes i dolços, estabe tot molt bó i en quantitat; en organitzadors com estos donen ganes de tornar a fer la cursa.

Ací os deixe el track, perfil i fotos:

Track:



       
Perfil:

Fotos:

VI MITJA MARATO DE MUNTANYA L'ALCORA

Hui després de totes les festes tornem a una cursa.Així que a les 06:20h  ha tocat el despertador i cap amunt,desajunar i agarrar el cotxe amb direcció L'Alcora, més en concret a La Pista.
Una vegada en L'Alcora el ritual de sempre agarrar el dorsal i les primeres xarradetes amb la gent coneguda del mon de les curses i amics ja, després de coincidir molts caps de setmana.

A les 08:00 en punt després de tirar el coet,a la marxa anem eixint de la Pista i girem a l'esquerra per agarrar la carretera de Terol i una vegada a l'altura de Ceramicas Mondedeu ens desviem a la dreta per agarrar una pista que durant quatre kilometres combina l'asfalt amb la pedra ens portarà al primer control de la cursa,agarrem aigua i continuem per una senda, primer córredora, per després començar a picar cap amunt i començar a caminar, ja que hui venim en plan trànquil , una vegada dalt del cim planetgem i agarrem una pista que ens portarà fins al segon control, en este tram de la cursa continuem a la marxeta i sense apretar ja que hui he eixit amb el pensament de fer un entrene dins de la cursa, així  després de este tram hem aplegat al Castell de L'Alcalaten.

Passem entre roques i escales i continuem cap avall fins agarrar la pista que ens portarà a la Foia,en este tram i l'anterior abans del Castell i durant la pujada del km vertical coincidix amb Roberto Martin, un ex company de la feina.

Creuem la carretera de Terol abans de la Foia i enllaçem en la pista que va al embassament de L'Alcora on als pocs metres ens trobem en el tercer control, on reomplim els botellins que portem i seguim per una senda que ens portarà al costat de la pressa i on començarem el Km vertical de la cursa el cual va guanyar el nostre conegut Cesar Batet.

Així que bordetjem el pantà i cap amunt, amb unes vistes molt boniques i l'embassament ple d'aigua donen ganes de tirar-se a fer un txaputzó, però ho deixarem per un altre dia,a medida que putjem el company Roberto és va quedan i jo vaig seguint a la marxeta cap amunt encara que algún tram em recorda a la senda de Balaguera del desert per la seva duresa,una vegada dalt hi habia un control d'aigua el cual s'agraix per la calor i per la putjadeta, hem begut i agarrem forçes per continuar per senda primer planetjant i després un repetxonet d'uns 200 metres cap amunt però mes suaus que el d'avans.

Una vegada dalt agarrem una senda técnica, amb terreny pedregós i tota de baixada que ens portarà fins el paratge de l'ermita de Sant Vicent, bonic paratge per passar un dia  de berena de Pascua,ací hi habia un altre control, hem begut, menjat i agarrat forçes per continuar baixant .

Una vegada fora del paratge agarrem la segon putjada pronunciada del dia, ens desviem a la dreta i agarrem una senda entre pins i bona ombra per aplegar a uns repetidors dalt del cim i prop de l'ermita de Sant Cristòfol,on tenim un altre punt de control d'aigua que també aprofitem per beure i baixar fins a una xicoteta esplanada on deixarem l'asfalt per agarrar una senda o baixada entre roques, pedra i cantals que ens portarà al poble i una vegada en l'asfalt agarrem un carrer ple d'escales per continuar una baixada que ens dura a l'Avinguda d'entrada a L'Alcora per la Foia on ens desviarem a l'esquerra i per damunt l'acera ampla fins aplegar al carrer de la Pista. punt i final de la cursa de hui.

Al final ha eixit bé l'experiment de fer un entrene dins d'una cursa, en cap moment he tingunt punts roins i he disfrutat del mati.
Després el ritual fi de cursa, agarrar la bolsa de participant on teniem una samarreta i una toalleta de microfibra,llevar-se el xip i anar a beure uns sucs de taronja fresquets molt bons que ens donaven dos xiques del Mac-Donals, fer la cervessa de rigor i cap a les dutxes que tenim al costat a la piscina coberta, la veritat que molt bé, amb aigua calenteta i molt d'espai per cambiar-se, una vegada rentats tornem al punt de trobada per seguit xarrant fent unes cervesses i uns trossos de coca per esmorçar.

Ací os deixe el Track, perfil i fotos de Roadrunner (A.Murcia), fotograf i córredor molt bó en la seua juventud de L'Alcora i del Centre excursionista de L'Alcora.

Fotos:



Track:




         



Perfil:

V CURSA DE MUNTANYA VISTABELLA

Després d'un soparot de barbacoa al carrer Jaume I, hui ha costat un poc més alçar-se de lo normal,però a l'hora que vaig quedar en Manel estabe al puesto.Així que hem fet el trajecte hasta Vistabella com si fore una processió de cotxes,pareixe que pujarem la caravana de la volta ciclista, una vegada en Vistabella hem aparcat el cotxe en la era i després hem anat a pels dorsals, xarradetes varies i cap el Dau que és on ens donaran l'eixida de la cursa.

Eixim pels carrers del centre poble per agarrar el Gr-7 que ens portarà baix al pla, tot terreny corredoret ací ja començem a fer pinya els cuñaos, i portem un ritme prou bo de portar però sense dormir-se,arribem al mas de Carrascal i comença a una petita pujada que nosaltres possem la reductoeta i la passem prou bé,després de planetjar un fals plà, aplegem al control del Mas de Gual, on fem un trago d'aigua i seguim la marxa.
Creuem el mas entre les cases i correm per una zona carregada de vegetació i ombra, segueix sent pla fins aplegar a la rambla, la creuem i agarrem una senda a l'esquerra que poc a poc és va fent més dura i ja començem a caminar per la anomenada pujada del "mal pas" un terreny molt bonic de vista però que ens fa posar en fila d'un i anar bufant la gana fins aplegar a la font de l'Algebà, una vegada passada la font ens quedem un tram de pujada dur però com hi ha ombra no és fa tant pessat una vegada dalt estem a 1600m i tenim un punt d'aigua per ja agarrar la senda a tomba oberta que ens portarà fins a Sant Joan, en aquest tram, Manel posse un ritme molt fort i jo no el puc seguir però sense perdrel de vista cap avall, la veritat que vam soltar molta adrenalina en aquest tram, una vegada en Sant Joan en el control ens tornem ajuntar i fem uns tragos d'aigua..

Continuem la marxa en direcció a la Banyadera i agarrem una senda estreta que ens portarà al mas de Benages, en aquest tram Manel és despenja un poc,així aplegem fins al tercer control, trago d'aigua i emvolts de vegetació i camp a través seguint les cintes cap avall, però tan em vaig emocionar que em vaig perdre, portabe dos d'avant i de repent no vaig vore a ningú ni davant ni darrere,serà possible me he perdut, així que mitja volta i cap arrere i quan vaig tornar a vorer gent en vaig possar darrere i a continuar baixant però el perolet fotut no vaig res de bo, fins al fi de la cursa.Així aplegarem al Gr de tornada a Vistabella.

El primer tram és de pujada i jo vaig començar a bloquejar-me, no encontrabe un ritme que puguere portar i aixó a eises altures és molt fotut perque com li guanye el cap a les cames malament,després de la pujada que al final ja vaig fer caminant, vam agarrar una baixada entre pins i pista fins al Mas dels Arcs, un altre control i ací les forces ja no estaben molt fines, arribem al Mas de Manzanares terreny amb pombra i molta vegetació i després arribem al Mas de Collet i agarrem el camí que porta a Vistabella i al ultim punt d'aigua en aquest tram vaig caurer ja no podie alçar be les cames.Després de la caiguda per una senda pedregosa vam arribar a la volta del Pinet, ací com el cavall de San Fernando un rato a pie y otro andando i malaint tot pel mal que anabe i vam arribar a la font d'alt i d'aquesta per la plaça fins al Dau, punt i final de la cursa.

Després d'arribar xarradeta i cap a la piscina, que bona que esta l'aigua fresqueta després d'un dia de batera pel momte i com no vam acabar esmorçant i fent cervesses fresquetes fins l'hora de dinar.

Ací os deixe el Track, Perfil i fotos de l'organització.

Track:




Perfil:          

Fotos:



. 

II CURSA DE MUNTANYA DE MORELLA

Hui tocabe fer la cursa de Morella, per continuar amb la lliga Nord, així que de bon de mati he agarrat el cotxe i he anat a per Luis a la pizzeria de Benassal, i ja ens habem dirigit cap a Morella, una vegada en Morella habem aparcat el cotxe i després a la rutina d'agarrar el dorsal i fer les últimes xarradetes amb la gent abans d'anar al arc d'eixida per començar la cursa.

Una vegada donada la eixida desde l'Alameda,ens dirigim al aqüeducte de Morella,passem per la carretera i desprès ens desviem a l'esquerra per agarrar una senda entreparets que ens portarà fins el primer control,seguim pel mateix terreny prou córredor encara que va pican cap amunt,i després de passar per un pla que hi ha un mas,baixem per una zona de carrasquissos i ens trobem un ramat de vaques, que més d'un ens hem emportat un  esglai al encontrar-les de cara, passat este tram agarrem una pista ampla i en bon terreny el que fa que augmenten el ritme i les sensacions bones encara, ja  que durant la setmana l'estómac ens ha donat molesties.

Deixem la pista ampla i agarrem un altra vegada la senda,ara ja el desnivell va pujant prou el que fa que algun tram tinguem que anar caminant, per agarrar forçes i tornar a trotar el que és pot cap amunt fins que planetgem un tram i eixim a una pista ampla que ens portarà fins al parc eòlic de Torremiro-1.Una vegada coronat el cim comença el meu calvari amb els retortillons de panxa,tot per avall en bona pista per córrer i jo que no podie de cap de les maneres,així que poc a poc i veient com cada vegada m'adelanten mes gent, vaig arribar al control on vaig agarrar aigua.

Una vegada passat el control vam agarrar una senda estreta i técnica i jo cada vegada estaba pitjor, així que al aplegar a un mas vaig aprofitar per fer de cos, però la cosa va seguir igual fins a Xiva i la veritat és que era un terreny molt bó per córrer, i el que no vaig poder aprofitar.

Al aplegar a Xiva vaig agarrar una barreta i després de menjar vaig començar a trobar-me millor, també em va ajudar que al ser un terreny en molta pendent i anar caminant l'estòmec és va assentar un poc, així després d'uns kilometres cap amunt vam aplegar al cim, vam planetjar i baixant vam desfer el  camí que habiem fet abans, passarem per el mateix lloc però en sentit contrari, tot per avall, fins aplegar al passeig d'Alameda on vam agarrar les escales per pujar a la part més alta que estabe l'arc de meta.

Pues la cursa molt bonica, el post-carrera normalet el pitjor va ser la mini bolseta que ens van donar, una vergonya pel preu de la cursa i que els guanyadors no tingueren els trofeus també.Espere que l'any que ve, la cosa millore ja que el recorregut és dels més bonics que jo he fet.

Ací os deixe el track, perfil :

Track:




Perfil:

         

VII CURSA DE MUNTANYA BENASSAL

Hui després de dos anys, he tornat a fer la cursa de Benassal, encara que entrene moltes vegades per estes terres, ja que és el poble de la meua dona.
Així de bon de mati ens ha sonat el despertador i com que estabe a Benassal sense presses he desajunat i he fet cami per anar a arreplegar el dorsal i anar saludant a la gent, que feie dies que no veia, ja que ultimament per motius familiars hem pujat molt poc al poble.
Després una vegada en el dorsal, he estirat un poc les cames i ja ens habem possat detràs de l'arc d'eixida on habem fet un minut de silenci en memòria de Irene Edo Personat, com tots sabeu córredora del club MIM i en la cual amb ella i el seu home Miguel  els tinc molt d'afecte.

Així que quan el mestre de ceremonies Andres, ha soltat el tir al aire de la seua escopeta, nosaltres ens habem possat en marxa en direcció el cami de Sant Roc passant per el centre del poble i per la Mola anar a eixir al cami de Sant Roc.

Una vegada fora del poble sense encantar-se per agarrar el minim tapó que és fa quan agarrem la senda que ens portarà fins al cim de Sant Roc, una vegada dalt hem creuat un bancal per després agarrar la pista que puje a Sant Roc i que va a donar a la pista del Mas de Centelles on d'estiu jo passe moltes hores, a bon ritmet ja que és bon terreny per córrer hem deixat la pista i hem agarrat una senda que ens portarà a un assegador que puje a la font de Sant Roc,en este tram he coincidit amb Angel Sales i fins el mas d'Hilario hem anat junts.

Una vegada en la font planetgem un tros i agarrem la senda que ens portarà al primer control, on nosaltres no parem i continuem per agarrar el barranc que ens portarà al mas de Teuler, este tram que hem passat és el mes perillos ja que hi ha molt de marge i no és veuen les pedres i clots que hi han per baix i que tots els anys hi ha algú que és fa algun esguinç,passem el pont de la carretera i agarrem la pista fins a la granja de Raul, on ens desviem a la dreta i agarrem la senda que ens portarà fins al mas de Felip, agarrem un tram de pista per després desviar-nos a l'esquerra i agarrar una senda entre mitg de carrasquissos fins aplegar a una pista que ens portarà al segon control,al mas dels Oms.

 En este control agarrem aigua, bebem i continuem la pista avall fins aplegar a la senda que ens portarà al barranc del riu de la Solana i baixar fins al altre barranc, el que baixe del poble i el que nosaltres agarrarem per passar pel mas d'Hilario on ens desviarem a l'esquerra i escomensem a pujar, ací Angel és va quedant i jo continue a cola d'un grup prou numerós en el cual anire fent la goma,passe pel mas de la Torreta i ens dirigim al Mançanar,este tram a trossos emporlanat és va fent dur el que ja que en algun repetxó escomence a caminar per després planetjar i arribar al mas de la Torre Monfort on estabe el tercer control.

He agarrat aigua i he continuat fins aplegar a la senda que ens portarà fins al pou de la Creveta, lloc on el tinc molt trepijat de pujar a passetgar en la dona en l'estiu, una vegada ací continuem per la pista emporlanada fins al  pantà del Rivet que per cert enguany estabe ple d'aigua, arribem al Ribet i continuem per dins del paratge, quina llastima no poder parar-se baix de l'ombra dels arbres en lo fresquet que se esta, una vegada en la carretera que ve de Culla la atravessem i pujem per unes escales fins a Seidia on habien posat una manguera en aigua i he aprofitat uns moments per remullar-me be baix del xorro, un crit a la cuinera, Ima i a seguir avant fins agarrar el Gr-7, que ens portarà fins la senda que ens dura a l'ermita de Sant Cristòfol, on estabe l'altre control.

He agarrat aigua i cap avall per la pista i després ens habem desviat a la dreta per agarrar la senda dels pendons que ens portarà fins al mas del Gurugú, on ens hem desviat a l'esquerra per baixar per l'escales i passar per la placeta de la font d'Ensegures i agarrar el carrer que puje al hostal de La Catalana, ací sempre és fa molt dur, fins aplegar per senda una altra vegada a la pista de Sant Cristòfol on ens habem desviat a la dreta  i baixar fins a Novella on hem creuat la carretera i habem agarrat la senda de la penya de l'Amor, senda en ombra i el ultim repetxonet del dia hi ha que una vegada dalt hem planetjat per agarrar l'assegador pedregos per baixar a  agarrar la pista que ens portarà al mas de Vicento, per després per mitg dels avellaners anant baixant fins a la pista de la Creveta on ens desviarem a la dreta i continuarem fins aplegar al poble, on atravesem la placeta del Planet, lloc de la meua residencia  de l'estiu i per el carrer Cotanda pujar fins la placeta de l'Ajuntament on agarrem el carrer Valencia fins aplegar a la Plaça don Blasco on a les 7 i mitja ens habien donat l'eixida, alli estabe el Speacker Charlie Vives, gran locutor de finals de cursa arenganmos els ultims metres.

Al final hem passat per l'arc amb un temps de 02:18:31 molt content ja que he baixat cinc minuts de l'últim any.Després de dutxar-se xarradetes varies i cervesses en la zona de final de cursa, per després anar a esmorssar al bar del Rincon de Carlitos i després enguany ens habem anat a Moró per vore el bou cerril i fer cervesses.Aixó és el millor d'estes curses el post cursa, el bon ambient que és respira no te preu.


Ací os deixe el track, perfil i fotos de Hector , Vilaguai i Pepe Asins:

 Track:


       

Perfil:

Fotos:

VII VOLTA DE MUNTANYA DE VALL D' ALBA

Hui he tornat als ruedos després de tres mesos, la veritat és que ja tenie ganes de tornar-me a possar el dorsal i de traurem l'adrenalina acumulada en el cos, que sols ix competint, han segut uns mesos un poc durs entre bodes,la lesió al ull que ha donat molta guerra i després la mort de la companya Irene,que sempre que farem una cursa la tindrem present, així com a Miguel que li desitge que tan promte com pugue torne a calçar-se l'espardenyes i torne per demostrar-nos el campió que és.

Així que hui de bon de mati a les 7:00 ha tocat el despertador i he anat per Jaime com habiem quedat i hem fet marxa de Benassal fins a Vall d'Alba, una vegada a Vall d'Alba hem agarrat el dorsal i xarradetes amb els companys de cursa d'Atzeneta i Benassal i sobretot amb els duelos del dia de Ximo Firmo amb tots els que li van presentar batalla el dia del Castell, la veritat és que Ximo és molt valent d'enfrentar-se a tots en les seves primeres curses.

Una vegada s'apropa l'hora d'eixida ens hem posat a estirar les cames,i després junt amb el meu cunyat Manel ens hem dirigit baix de l'arc d'eixida de la cursa i tot hi ha que dir-lo, l'organització de la cursa podrie buscar un altra eixida perque pareixiem les sardinetes de pot.

Després de sonar el coet a córrer i hui he eixit més fort del que aconstumbre jo a eixir,sino en la gent que hi habie no et lliures dels tapons, i com qui no vol me he enceguerat en el ritme els primers quatre kilometres i després quan ha vingut la senda de terra l'últim tros he parat a caminar i a recuperar un poc ja que el motoret marcabe 177 pulsacions i a eises pulsacions el meu motor l'únic que li podie passar ere gripar,en la baixada i fins el control he baixat un poc el ritme i la veritat és que me ha anat molt bé, ja que després he pogut aguantar sense molt esforços l'únic tram que hi ha en esta cursa en un poc de desnivell positiu, en aquest tram he coincidit amb Manel, però després del control ja s'ha anat quedant ressagat, en l'alfombrilla del 5.5km he passat en 27:41, però del grupet que anabe he anat despenjan-me entre els kilometres 7 al 9.

Sempre tinc males sensacions en este tram de la cursa, no acabe d'agarrar el ritme per córrer i sempre acabe caminant però després del avituallament i en la senda abans de l'ermita de Sant Cristòfol me he tornat a recuperar i ja en l'ultima rampa he vist que portabe 50 minuts i que si apretabe fins el poble podie baixar de l'hora, així que he tret tot el que hem quedabe i desde l'ermita al poble no m'ha passat ningú,en cambi jo he anat adelantant gent i agarrant moral per acabar en 59:31.

Molt content ja que jo esta cursa sempre la habie fet en mes d'una hora i hui ja me he llevat l'espineta eisa que arrastrae les tres edicions anteriors que hi vaig córrer, després de les primeres impresions en la gent hem passat a tornar el xip i ens hem dirigit a les dutxes per no pillar molta gent, en les dutxes hem coincidit un bon grapat de Jabalins Team i al pobre Ximo li caien per tots els costats.

Una vegada arreglats, hem pujat per fer cervesses i xarradetes amb la gent.

Ací os deise el track,perfil i fotos de hui.

Track:

Perfil:

          

Fotos de Tottrail i Lliga Nord:

1ª CURSA DE CHOVAR

Després de la bona experiencia de la Nevera, hui hem tornat a la muntanya i com no podia ser d'una altra manera, plovent a cantes que ha estat tota la nit, tot i això a les 7:15 AM habie quedat amb Jesus Fuentes en la gasolinera Cepsa de la Salera per anar a Chóvar ja que ell no sabie anar i jo l'any passat vaig estar en Azuebar que esta per la mateixa zona.

Així que eixim de Castelló plovent prou fort i fins La Vall D'Uixó aigua,a partir de La Vall el temporal anat remitint fins i tot al aplegar a Chóvar caie ja un xirimiri molt fluixet, hem arreplegat el dorsal i hem tornat al cotxe per acabar de fer les feines avant de la cursa i després ja una volteta pel poble i ja ens hem aproximat a la linia d'eixida per esperar a que ens donaren l'eixida.

A les 09:00 en punt va sonar el xiulet i després de recorrer pels carrers del poble,vam agarrar una pista cap amunt,fins al km 2, que ens van desviar per senda tambe picant cap amunt fins al primer avituallament, on varem agarrar una pista ampla i planetjant i amb un poc de desnivell per avall fins agarrar la senda que ens portarà fins a les crestes per coronar el cim de les antenes d'Eslida, esta senda és molt bonica la llàstima que estabe tot enboirat i no és veie res,després d'anar per les crestes i amb un tram ajudats per cordes varem aplegar al punt mes alt de la cursa.

 On hem agarrat una pista asfaltada durant 3 Km cap avall i amb una bona pendent el cual hi teniem que anar controlant de no estampar-se de morros,ací la conjutivitis de l'ull no em deixava anar tot l'apressa que podie ja que la repissa de l'aigua hem molestabe prou, tot i aixina he baixat prou be, una vegada baix ens hem desviat a l'esquerra per agarrar una senda que ens portarà fins al tercer control on teniem d'aiguador a Vicente Calvo.

Ací hem continuat per una pista fins després agarrar una senda pels voltants d'un barranc per arribar al pantà del Ajuez, voreta del poble ací per una pista hem baixat fins al poble i després de recorrer pels carrers fins al centre del poble on estabe l'arc del fi de la cursa.

Al final he fet un temps de 01:43:00 per una distancia de 15,1 Km segons el Forerunner, encara que des de l'organització ens habien dit que ere de 15,5 Km.
Després d'estirar un poc les cames, cap a les dutxes on encara hi quedabe aigua calenta, per després tornar a fer un mosset xarradetes i cervesses amb participants de la cursa.

Ací os deixe el track i el perfil i fotos de Angel Font i de l'organització.:

Track:



Perfil:

Fotos:

11ª PUJADA A LA NEVERA ATZENETA

Pues com dia Melxor Rovira, és van cumplir els seus prònostics, xiquets per a la cursa de la Nevera tindreu plutja, neu i fred i aixó que vam tindre, però va ser la cursa mes canyera que he corregut, vam tindre unes condicions per córrer molt bones ja que la plutja que ens va caurer durant la carrera no va ser gens molesta i després quan va parar la plutja és corria molt be, llàstima que no hi habien mes cames i motor per donar mes caldo al plat.

Pues després d'esperar mig hora per l'oratge, ens vam dirigir baix de l'arc d'eixida i com sempre vaig parar al final del pelotó, el Sr. Speaker ens va advertir a tots de com estabe el terreny al cim de la Nevera i que per favor la gent parare molt de comte amb les condicions que ens podriem encontrar alli dalt, així que el coeter ens va llançar el coet i cap amunt pel barranc de la font vam eixir del poble, gran resposta de la gent que hi habia mirant l'eixida per l'aigua que estabe caent, i xino - xano cap amunt a un bon ritme per a mi,així aplegarem a la Madonya on vaig recibir els ànims de Josep Fabra amb company, que enguany no ha pogut eixir però que l'any que be tornarà estan donant guerra per ací, creuem la carretera de Xodos i a buscar els terrers plans primer pista i després per un tram de senda cap amunt fins al cami, ací vam pegar un poc d'aceleronet ja que el terreny és molt favorable però sense emocionar-se ja que que dabe molt de terreny per davant hi com estabe el terreny d'enfangat les cames anaben a carregarse promte,primeres rampes dures antes d'aplegar a l'Andreva i vam possar la reductora al rulo i cap amunt sense parar, intentant caminar el minim posible en L'Andreva estabe Vicent Escrig per orientar a la gent que feien la marxa ja que en aquest punt ells és desviaben a l'esquerra i nosaltres continuarem per la dreta per pujar el tossal abans de la Torrentina com el tram anterior a la marxeta cap amunt i bones sensacions en aplegar dalt vam planetjar per la senda i després en vistes del primer control vam baixar amb precaucó ja que les roques i les pedres de la senda estaben ja en prou de fang i al arribar al control jo no vaig parar ja que portabe aigua i hi habie prou gent repostant.

Ací en la Torrentina hi habia molt de fang pel pla és pot dir que on mes ens vam enxarcar però procurant anaar per les boreres del cami i anant txafant herba per autolimpiarles cap amunt per aplegar al Mas de Fandos, lloc on va naixer la meua avia, ací estabe Paqui Saura donantmos ànims per a la pujada tram pla fins aplegar a les rampes del Manyà, no puc amb elles ací patisc sempre lo que no esta escrit,però cap amunt fins aplegar al tram asfaltat que enllaçarem per agarrar la pista que ens portarà a la cuesta de los Suspiros,el tram del pla vam apretar un poquet per anar soltant el engarrotament de la pujada i ja una vegada en la cuesta de los Suspiros la reductora possà i cap amunt abans d'aplegar a la senda del pou de la Nevera estaben Marc Collado i Rafa Gil esmorçant que ganes em donaren de fer un moset de pa, però no era punt encara de menjar ja hi aplegarie, este tram de senda va ser el mes bonic de la cursa per la quantitat de neu que hi habie, així que parant molt de comte en esbarar i en eixir-sen de les carrilades fetes vam aplegar al pou de laNevera i pel xicotet tallafocs ja vam aplegar al cim de la Nevera on per sorpressa varem encontrar el control possat ja que abans d'eixir ens van dir que el control el posarien baix una vegada passariem la baixada técnica de la Nevera.

Així que vam aprofitar per beure i cap avall al principi amb precaució però després com que no hi habie ja neu una vegada vam passar el tram que estaben Ximo Roures i Vicent Centelles ja ens vam llançar cap a baix anat soltan-se per la senda, una vegada baix a la pista enguany em baix possar el ganxo i a bon ritme però sense passar-se fins a l'ermita del pou de la Riba i després planetjant fins a la Torrentina, abans de la Torrentina ja vaig deixar els guants a Paqui i a Leo que estaben fent fotos i en el control de la Torrentina el bidonet i la gorra, vaig beure i a la marxa cap avall fins a la font del Forcall vaig anar prou be però després en el tram fins a la carretera de Xodos vaig tindre un xicotet baixó no anaben les cames i antes de petar vaig caminar un tram per recuperar i tornar a moure a un ritme mes trànquil però constant fins al Mangranar.

On vam parar a beure i Estela Marin ens va donar ànims per continuar la marxa, una vegada eixint del Mangranar torne a passar un calvari amb la senda de pedres en punta i roca que no em deixen córrer ací vaig caminar trotar i una vegada passat este tram ja vaig possar una marxa que podia aguantar però sense passar-se ja que encara quedaben uns kilometrets per aplegar al poble, passem pel mas Propet i enguany al menys el tram asfaltat no és va fer pessat com l'any passat vaig passar be i després una vegada en la marca del Km25 ja vam soltar i el ultim tram van donar el poc que ens quedabe però vaig acabar en bones sensacions que era el que volia això que et pareix que encara quedabe algo de Gas-oil per poder rular.
Entrada pel carrer nou on estaben la familia esperant-me i donant els ultims ànims per aplegar al arc de meta on el senyor Speaker ens anabe dedicant unes paraules i abraç amb Esteban company d'entrenes.Ja tenim una altra a la saca al final 02:51:18 millor temps que fet dels tres anys que he córregut.
Després de llevarme el xip xarradeta amb Miguel Antoli, que estabe sentat a una cadira i el pobre estabe prou fotut per la petada que hi habie arreplegat i ja ens vam dirigir a estirar un poc les cames per després prent-se el caldo i el bocata amb la companyia dels familiars i amics que habien eixit a l'escoles velles per donarme suport i per vore la cursa, dir que l'organització és mereix un 10 i que segueixen en aquesta linia jo com em vaig dutxar a casa tenia l'aigua calenta però això és un remei que no és pot demanar mes si en el poble no tenim mes infraestructures, apart d'això sempre va be recordar temps llunyans com la mili per tornar a dutxar-se amb aigua fresca.
Donar les gràcies a tots els fotografs que van estar durant el recorregut i que gràcies a ells tenim després el plaer de poder compartir amb tots.

Ací os deixe el track, perfil i fotos:
Track:



Perfil:

Fotos:

MONESTIR DESERT - LES SANTES

Hui hem tornat a la muntanya després d'unes setmanes entrenant i córrent per asfalt, preparant el 10.000 de H2O a Castelló, i hem aprofitat per anar a Les Santes escomençant per la font de Sant Josep i agarrant la senda per pujar hasta les Muletes, senda amb poques dificultats i a trossos planejant prou fins al pla de les Muletes.

Una vegada en el pla de les Muletes hem continuat direcció Les Santes i ací ja cambie el terreny, encara que deixem la senda i agarrem pista el terreny va agarran poc a poc mes desnivell i és van agarrant ja les primeres suors i algun bufit,pujant és poden contemplar bones vistes del Prat de Cabanes,Orpessa i Torreblanca i al fons la serra d'Irta també ja és divise el coll de l'alt del Colomer, on nosaltres hem fet un paronet per beure i tirar algunes fotos de les vistes que és divisen desde ací dalt.

Per l'altra banda una vegada dalt també és divise molt de terreny,els pobles com La Pobla,Benlloch,Valld'Alba,Costur,Cabanes,Benafigos,Culla i fins l'ermita de Sant Cristòfol de Benassal,seguim la martxa i ara el terreny ja és cap per avall i per una pista ampla que ens portarà bordetjan el tossal fins a l'ermita de Les Santes on abans d'aplegar hi han uns bancals d'armetlers que hui estaben esportgant-los, com a nota curiosa de la martxa.

Una vegada en les Santes hem aprofitat per esmorçar,que serie d'un dia de caminata sense esmorçar i fer-se una cervesseta, després d'agarrar forces i deixar el fem al contenidor hem continuat la nostra ruta de hui,agarrem la pista que va direcció a la Pobla per eixir de les Santes,pista al principi cap per amunt per després planetjar fins on ens desviarem a l'esquerra per agarrar la senda de La Balaguera.

Esta senda és dura, per a que anem a enganyar-nos, així que nosaltres sense encantar-se cap amunt, durant tot el tram no te cap lloc que planetjes i el desnivell és prou elevat, però a mi personalment m'agrada aquest tipus de terreny on hi tens que posar la reductora i traure el genit per a pujar, per dins d'aquesta senda tambe tenim bones vistes de la vegetació que te esta part del desert.

Continuem pujant fins aplegar a un encreuament de sendes on ja ens anem desviant a la dreta per coronar el cim del Bartolo,una vegada dalt hem agarrat la pista asfaltada per baixar un tram on ens hem desviat a l'esquera i agarrem la senda que ens portarà fins al escomençament de la pista asfaltada que puje al Bartolo, on estaben pujant un grup de turistes estrangers amb sentit contrari al nostre, i desde ací fins l'esplanada del monasteri on teniem els cotxes.

Ací os deixe el track, perfil i mes fotos:
Track:



Perfil:

Fotos: