RUTA PEL POU LA RIBA, ATZENETA

Alguns ja conèixereu esta ruta ja que és un tram de la cursa de la Nevera,però la meua dona volie fer este any la cursa i hui hem pujat per a qué conega la part més dura de la cursa.
Habem deixat el cotxe davant l'ermita de "la Pilarica", i desde allí ens hem anat caminant hasta l'escomençament de la senda,la costa del manya,senda dura de les bones per obrir els pulmons, així que poc a poc cap amunt, i la veritat és que hui en l'aire que feia encara és més dura,però sense encantar-se cap amunt.




Una vegada em passat el tram més dur de la senda habem parat per agarrar forçes per continuar cap amunt,i aplegar al final de la senda, passar el camí i agarra el tram de camí asfaltat, este també te un desnivell dur, així que parlar poc i anar pujant, al acabar este tram s'agarre una pista ampla hasta el primer pla on se pot caminar bé sense patir i com el terreny estabe mòll es caminabe molt bé.




Una vegada passat este tram un altra vegada cap amunt i cada vegada bufabe més l'aire la cual cosa dificultabe més la caminata,hasta que hem tengut que parar ja que Carmen ha tengut que sentar-se un moment per descansar,en la "cuesta de los suspiros" com el seu nom indica es dura la punyetera,però hem continuat cap amunt i ja habem arribat a la senda estreta que ens portarà hasta el pou, este tram també es bo,i no te cap dificultat per a caminar.




Durant este tram es veuen bones vistes del pic Penyagolosa, Marinet i la lloma Bernat,com ja he dit es un tram per recuperar i afrontar l'últim tram d'ascensió hasta el cim de la Nevera, haguerem vollgut parar a fer un mosset a l'esplanada del pou però fotie un aire que no donabe gens de ganes aturar-se allí, així que habem continuat , una altra vegada el terreny es posaba cap amunt però amb paciència habem anat avançant hasta aplegar al cim.





De seguida habem agarrat la senda de baixar, i en un tram que no bufabe molt l'aire habem parat per fer un mosset i després continuar la marxa.Esta senda m'agrada molt hui no he pogut córrer però la veritat és que és una passà per el perill i el risc que te, una vegada baix habem continuat per el camí fins aplegar al final de la ruta l'ermita de la pilarica on teniem el cotxe.





Al final hem fet set quilòmetres i un temps de marxa de 01:28:32, i un desnivell de 541 metres positius i unes pulsacions de 102 ppm de mitja.

Açí os deixe més fotos.

RUTA PEL DESERT DE LES PALMES

Esta ruta ja fa temps que tenia ganes de fer-la,però sempre faltabe temps o l'oratge no acompanyaba, aixina que hui per fí la he pogut fer.
Desde el monestir he eixit, per la senda que va a l'anomenà pista del Bruno, o sigue la pista que uneix La Pobla Tornesa amb la carretera del desert, esta senda es curta però es molt bonica per la seva vegetació, una vegada en la pista he fet cap hasta l'esplanada de la Mola, on he cambiat la direcció cap el cim del Bartolo, però en ves de pujar per les crestes he pujat per la senda que va per el costat de baix que és més suau al principi, encara que al fí és tenen que pujar els mateixos metres.
Pista amunt hasta aplegar a la creu del Bartolo, on he aprofitat per beure i tirar unes fotos, alli habie un grup de jubilats que també estaben avui de passeig.



Després ja he continuant pujant hasta el cim, i una vegada passes el cim, hasta el encreuament de la pista de les Santes, pista ampla i un poc deteriodada per les ultimes plutjes i neus d'este hivern, asi quan portaba un quilòmetre m'he desviat per una senda per cóneixer un poc mes de terreny, però quan portaba ja un rato, allò es perdia el rastre, així que he decidit desfer el que habia fet i tornar a la pista que porte a les Santes, el més segur que este troç esta un poc més xafat perqué deu d'eixir algun bolet, ja que no porte a cap lloc.
Continuant per la pista de les Santes he aplegat a un mirador on es veu el prat de Cabanes i Orpesa, alli he aprofitat per fer un moset i un traguet d'aigua.




Pues desprès de pendre forçes continue pista avall hasta aplegar a les Santes, en este tram he córregut un poc ja que no sabia quan faltaba hasta les Santes i habia perdut temps amb la senda que habia trobat abans, la pista ademés ere córredoreta i habellia fer una estiradeta.
En les Santes he fet unes fotos i un trago d'aigua i estabem uns treballadors del parc i els he preguntat si habia alguna altra pista per no tornar per el mateix puesto i m'he han informat de la senda de la Balaguera, aquesta senda l'habia sentida però no sabia on s'agarrae.




Aixi que he continuat amb direcció la Pobla Tornesa,esta pista ja la cóneixia d'una vegada que vaig vindre amb la bici de muntanya,i a uns dos quilòmetres de les Santes he vist el encreuament de sendes que m'habien dit, així que he agarrat el que tocabe i per la senda de la Balaguera cap amunt, esta senda es prou empinada i estreta però a la marxeta poc a poc he anat pujantla sense patir, i he eixit baix justet d'on escomença l'últim repetxó abans del cim del Bartolo, des d'on he agarrat una altra vegada la pista asfaltada que puje desde el monestir, però quan portaba un tram baixant m'he desviat per una senda que porta fins el escomençament de la pista asfaltada que puje al Bartolo, pista que utilitzen els empleats dels repetidors i manteniment d'antenes del Bartolo i desde allí hasta l'esplanada d'aparcaments de cotxes del monestir on he concluit aquesta ruta.

Al fí han segut 2:51:05 de temps amb uns denivells +839.8 i -851.1 i un quilòmetratge de 17.36 km, un bon mati distret.

Açí os deixe unes fotos que he fet.

LA FORADADA,SANT CARLES DE LA RAPITA.

Avui tocabe ja muntanya després d'una setmana, en la que hem fet 3 hores de fondo i 2 hores de pateo per les Rondes, aixina que a les 5:50 ha tocat el depertador, ens hem posat amb marxa i he pujat hasta Atzeneta, desde on eixiriem a les 07:00, amb direcció Les Coves i Traiguera per anar arreplegar tota la gent, per la caminata que teniem per avui.
Una vegada habem arribat a Sant Carles ens hem desviat per la pista que ens portarà hasta el escomençament de la pista que ens portarà a la Foradada, a 676m d'altitud.
Una vegada baixar del autobús ens hem fet les fotos de rigor del grup, i hem escomençat la marxa cap el punt d'origen del Pr.



Per una pista prou ampla hem començat l'ascensió, a un ritme trànquil que ja s'habiem que seria així, ja que portabem gent major i xiquets , que ens ha portat a una senda on hem pogut contemplar un forn de calç i una senda molt boscosa, amb nombrosses alzines, hasta aplegar a la font del Burgar.



Una vegada habem arribat a la font, que el xorret apenes es veia, però que tenia uns bassots que hi habia aigua i que els xiquets han explorat promte per vore alguns bitxets dins l'aigua, ens hem esperat a que aplegaren tot el grup, mentres la gent han aprofitat per beure, fer fotos i algunes converses de les primeres impresions de la marxa.





Després del descans,habem escomençat una altra vegada la marxa cap amunt, la cual ens ha portat a un mas desolat i una gran esplanada, durant este tram la senda picaba cap amunt un poc més i ja habem arribat fins els 535 metres d'altitud, desde açi ja veiem la part alta del cim on teniem que pujar i en la cual hi habia gent que estaba pujant al capoll.
Una vegada més, habem esperat als reçagats per ja encarar el tram final que ens portarà al cim de la Foradada, esta última pujada ha segut la més dura de les que habem fet avui, encara que per l'altra banda encara es puja més empinat.



Al fi habem aplegat al cim de la Foradada, que vistes mes xules desde açi dalt,encara que corrie un virugi prou gelat,com anteriorment ma de camera de fotos i a fer fotos de les meravelloses vistes que es poden contemplar desde açi dalt,el delta, els últims surcs del riu Ebre fins al delta,el Montsià, Montecaro desde on estan les antenes que molts anys ens han servit a Atzeneta per poder beure la tele, i ja ha tocat el moment que més ganes la gent tenia que aplegare el esmorçar, cadascú ens habem tret el nostre entrepà i després han començat a eixir botelles de vi, amb el rebombori i la festa que fa vore tanta gent esmorçant junta al monte.
Pues bé, una vegada ben esmorçats i ben fotografiats per l'ocassió, ens hem separat amb dos grups uns que han agafat una senda més técnica per on puja la cursa, i els altres per acabar de fer la marxa del tram del Pr, que es la que he fet jo,ja que avui no me habellia fer el cabra per les sendes, aixi que poc apoc habem anant baixant hasta la font del Burgar, una vegada en la font habem agarrat la senda que habiem fet per aplegar i ja era desfer el cami que habiem començat fins aplegar al punt de recollida de la marxa, on ja ens estaben esperant els altres companys que habien agarrat el altre sender.
Després de tot ens ha eixit que habem fet 9,520 metres i 2h 16'29" de temps amb marxa per fer el recorregut, encara que hi ha hagut discrepencies en el resultat, el Gps es el que ha marcat.
Després habem agarrat el autobus i a fer el cami però al reves, amb parades a la Serafina, Les Coves i els Almendros.

Os deixe unes fotos desde la Foradada i fins l'altra.

Ver todas

Consigue el tuyo

SENDERISME PER LA CURSA DE BENASSAL

Bueno, pues el disabte vaig anar a caminar per la cursa de Benassal que és celebra al Juliol.
El dia de Sant Antoni, Santi, company d'alguna cursa em va dir si podiem acompanyar-lo per conéixer el recorregut de la proba i per ensenyarsela a un company senderiste de Borriana, Carlos, així que jo també li vaig dir a Jaime si volia vindre, ja que algún tram encara tenie dubtes per on habia d'anar.
A l'hora que vam quedar estabem a la Plaça Don Blasco per començar a patejar, amb 5 graus positius i fresqueta matinera, allí vam fer les presentacions i sense més preambuls ens vam dirigir a agafar el camí Sant Roc, desde el cual comença la cursa, encara que ens vam despistar i vam agafar el cami del Gr7 que va a Ares,vam retrocedir hasta el camí adecuat i a la marxeta cap amunt hasta aplegar a la muntayeta de Sant Roc on ens vam desviar a la dreta per agafar un camí que ens portarà hasta la pista del Gr-7, que va hasta Ares i el Mas de Monterde, pista que jo utilitze molt per a entrenar d'estiu.



Una vegada per el camí del Gr-7, vam avanzar hasta desviarnos a l'esquerra pel assegador que ens portarà a la font de Sant Roc, este tram es molt bonic per les roques i escalinates que es pujen per accedir hasta la font, una vegada arribats a la font vam continuar i ens vam desviar a la dreta hasta baixar al barranc del Mas de Teuler.


Una vegada pasar el tram del barranc, vam arribar a la granja de Raul, i allí vam trencar a la dreta i per una senda vam pujar hasta el Mas de Felip,vam continuar per avant hasta agafar la senda a la esquerra, este tram el fem per mig de carrasquisos i algunes carrasques centenaries algunes entre els quatre no les abarcabem i per una plantació de carrasques truferes vam arribar a la font del barranc dels Oms.




Açi vam planetjar un tram entre mig d'avellaners hasta aplegar al Mas dels Oms,on vam agafar un camí a la dreta per a baixar hasta on agarrarem la senda que ens portarà hasta el barranc dels Oms al acabar este, empalmarem en el barranc que baixa del poble hasta el Mas de Hilario, una vegada allí vam continuar per la pista hasta arribar al Mas de Torreta, este terreny tot es cap amunt, alli vam bordejar el mas i vam seguir hasta el encreuament de pistes, que nosaltres ens vam desviar a l'esquerra per a pujar al Mansanà i pasar per d'alt de la font d'Orseta en direcció al Mas de la Torre Monfort,en este tram vam parar per beure i fer un moset ja que ja era hora d'esmorçar.



Una vegada vam agafar forces vam continuar per la pista hasta aplegar al mas de la Torre Monfort.






Desprès de fer unes fotos vam continuar per la senda que ens portarà hasta la Creveta, senda curta però amb l' encant de les carrasques,una vegada en la Creveta vam continuar per la pista hasta el pantà del Ribet,i com no a les corralises dels bous de plaça i el paratge del Ribet,micro reserva de natura.









Una vegada pasar pel ribet encarem la pujada per Seidia hasta aplegar al Gr7 en direcció a Culla hasta aplegar a l'esplanada de Sant Cristòfol,on nosaltres trencarem a l'esquerra per continuar pujant hasta l'ermita de Sant Cristòfol, punt mes alt del recorregut a 1120 metres d'altitud desde allí dalt tenim una vista molt bona de tota la comarca fins a poblacions com Cabanes o Vilafamés i dies despejats es pot vore el mar.



Després de fer un trago d'aigua vam continuar, però ja de baixada cap la font d'En Segures, per la senda dels Pendons i del Gurugú, fins aplegar a la font on vam tornar a fer trago d'aigua i vam aprofitar per omplir les botelles que portabem.



Una altra vegada a la marxa per agafar la costa de La Catalana amb un desnivell considerable i que fa que se pegen alguns respirons, son cinc minuts de costa però dels bons dels de limpiar la carbonilla,després agafarem la senda que ens portarà hasta els deposits d'aigua del camí de Sant Cristòfol, curta però dura esta senda, una vegada al cami trencarem a la dreta hasta aplegar a Novella i al creuar la carretera agafarem la senda de la Penya de l'Amor que ens portarà al capoll de les Antenes i del Mas de Vicento,desde açi planetjarem uns metres hasta arribar a la senda que ens portarà al assegador fins baixar al Mas de Vicento, esta senda es mol perillosa perque té molta pedra solta i desnivell així que esplaiet i bona lletra fins arribar a la pista que ens portarà al Mas de Vicento i desde alli agafarem la senda que ens durà hasta la pista de la Creveta, una volta en la pista trencarem a la dreta per arribar al poble pel Planet i desde allí pujar pel carrer Sanchez de Cotanda hasta la placeta de l'Ajuntament i d'allí hasta la Plaça Don Blasco d'on habiem eixit a primeres hores del matí.

Al fi han segut 4 hore de caminata on ens ho vam passar mol bé gaudin d'un bon paisatge i d'un bon oratge pel temps que estabem, ja que pocs dies d'hivern es trobem aixina.Fins hasta l'altra que sino passa rés serà pronte.