lunes, 7 de marzo de 2011

11ª PUJADA A LA NEVERA ATZENETA

XI PUJADA NEVERA ATZENETA

Pues com dia Melxor Rovira, és van cumplir els seus prònostics, xiquets per a la cursa de la Nevera tindreu plutja, neu i fred i aixó que vam tindre, però va ser la cursa mes canyera que he corregut, vam tindre unes condicions per córrer molt bones ja que la plutja que ens va caurer durant la carrera no va ser gens molesta i després quan va parar la plutja és corria molt be, llàstima que no hi habien mes cames i motor per donar mes caldo al plat.


Pues després d'esperar mig hora per l'oratge, ens vam dirigir baix de l'arc d'eixida i com sempre vaig parar al final del pelotó, el Sr. Speaker ens va advertir a tots de com estabe el terreny al cim de la Nevera i que per favor la gent parare molt de comte amb les condicions que ens podriem encontrar alli dalt, així que el coeter ens va llançar el coet i cap amunt pel barranc de la font vam eixir del poble, gran resposta de la gent que hi habia mirant l'eixida per l'aigua que estabe caent, i xino - xano cap amunt a un bon ritme per a mi,així aplegarem a la Madonya on vaig recibir els ànims de Josep Fabra amb company, que enguany no ha pogut eixir però que l'any que be tornarà estan donant guerra per ací, creuem la carretera de Xodos i a buscar els terrers plans primer pista i després per un tram de senda cap amunt fins al cami, ací vam pegar un poc d'aceleronet ja que el terreny és molt favorable però sense emocionar-se ja que que dabe molt de terreny per davant hi com estabe el terreny d'enfangat les cames anaben a carregarse promte,primeres rampes dures antes d'aplegar a l'Andreva i vam possar la reductora al rulo i cap amunt sense parar, intentant caminar el minim posible en L'Andreva estabe Vicent Escrig per orientar a la gent que feien la marxa ja que en aquest punt ells és desviaben a l'esquerra i nosaltres continuarem per la dreta per pujar el tossal abans de la Torrentina com el tram anterior a la marxeta cap amunt i bones sensacions en aplegar dalt vam planetjar per la senda i després en vistes del primer control vam baixar amb precaucó ja que les roques i les pedres de la senda estaben ja en prou de fang i al arribar al control jo no vaig parar ja que portabe aigua i hi habie prou gent repostant.


Ací en la Torrentina hi habia molt de fang pel pla és pot dir que on mes ens vam enxarcar però procurant anaar per les boreres del cami i anant txafant herba per autolimpiarles cap amunt per aplegar al Mas de Fandos, lloc on va naixer la meua avia, ací estabe Paqui Saura donantmos ànims per a la pujada tram pla fins aplegar a les rampes del Manyà, no puc amb elles ací patisc sempre lo que no esta escrit,però cap amunt fins aplegar al tram asfaltat que enllaçarem per agarrar la pista que ens portarà a la cuesta de los Suspiros,el tram del pla vam apretar un poquet per anar soltant el engarrotament de la pujada i ja una vegada en la cuesta de los Suspiros la reductora possà i cap amunt abans d'aplegar a la senda del pou de la Nevera estaben Marc Collado i Rafa Gil esmorçant que ganes em donaren de fer un moset de pa, però no era punt encara de menjar ja hi aplegarie, este tram de senda va ser el mes bonic de la cursa per la quantitat de neu que hi habie, així que parant molt de comte en esbarar i en eixir-sen de les carrilades fetes vam aplegar al pou de laNevera i pel xicotet tallafocs ja vam aplegar al cim de la Nevera on per sorpressa varem encontrar el control possat ja que abans d'eixir ens van dir que el control el posarien baix una vegada passariem la baixada técnica de la Nevera.



Així que vam aprofitar per beure i cap avall al principi amb precaució però després com que no hi habie ja neu una vegada vam passar el tram que estaben Ximo Roures i Vicent Centelles ja ens vam llançar cap a baix anat soltan-se per la senda, una vegada baix a la pista enguany em baix possar el ganxo i a bon ritme però sense passar-se fins a l'ermita del pou de la Riba i després planetjant fins a la Torrentina, abans de la Torrentina ja vaig deixar els guants a Paqui i a Leo que estaben fent fotos i en el control de la Torrentina el bidonet i la gorra, vaig beure i a la marxa cap avall fins a la font del Forcall vaig anar prou be però després en el tram fins a la carretera de Xodos vaig tindre un xicotet baixó no anaben les cames i antes de petar vaig caminar un tram per recuperar i tornar a moure a un ritme mes trànquil però constant fins al Mangranar.





On vam parar a beure i Estela Marin ens va donar ànims per continuar la marxa, una vegada eixint del Mangranar torne a passar un calvari amb la senda de pedres en punta i roca que no em deixen córrer ací vaig caminar trotar i una vegada passat este tram ja vaig possar una marxa que podia aguantar però sense passar-se ja que encara quedaben uns kilometrets per aplegar al poble, passem pel mas Propet i enguany al menys el tram asfaltat no és va fer pessat com l'any passat vaig passar be i després una vegada en la marca del Km25 ja vam soltar i el ultim tram van donar el poc que ens quedabe però vaig acabar en bones sensacions que era el que volia això que et pareix que encara quedabe algo de Gas-oil per poder rular.
Entrada pel carrer nou on estaben la familia esperant-me i donant els ultims ànims per aplegar al arc de meta on el senyor Speaker ens anabe dedicant unes paraules i abraç amb Esteban company d'entrenes.Ja tenim una altra a la saca al final 02:51:18 millor temps que fet dels tres anys que he córregut.
Després de llevarme el xip xarradeta amb Miguel Antoli, que estabe sentat a una cadira i el pobre estabe prou fotut per la petada que hi habie arreplegat i ja ens vam dirigir a estirar un poc les cames per després prent-se el caldo i el bocata amb la companyia dels familiars i amics que habien eixit a l'escoles velles per donarme suport i per vore la cursa, dir que l'organització és mereix un 10 i que segueixen en aquesta linia jo com em vaig dutxar a casa tenia l'aigua calenta però això és un remei que no és pot demanar mes si en el poble no tenim mes infraestructures, apart d'això sempre va be recordar temps llunyans com la mili per tornar a dutxar-se amb aigua fresca.
Donar les gràcies a tots els fotografs que van estar durant el recorregut i que gràcies a ells tenim després el plaer de poder compartir amb tots.

Ací os deixe el track, perfil i fotos:
Track:



Perfil:


Fotos:

2 comentarios:

  1. Molt Cristòbal!! Quanta raó tenies en que era una carrera que enganye... a mi em va enganyar i els 7 últims anave petat de tot

    ResponderEliminar
  2. Gran carrera Cristobal!!

    Buenisimo resultado, se nota que te estás poniendo muy fuerte.

    ....jajaja....sí que acabé fotut sí....la de gente que se sentó a mi lado durante los 10 minutos que tardé en levantarme, de algunos recuerdo la conversación( como en tu caso), de otros sólo recuerdo al tío del Mazo ;)

    Saludos crack!!

    ResponderEliminar