Després d'uns dies de pocs entrenaments,per motius de feines agrícoles i de treballs a casa,vam tornar a la competició, amb un poc de por, pel que eixírie,ja que si no entrenes, malament i desde el día 04 de desembre no habia fet rés, aixina que amb precaucions també pel doloret d'esquena que arrastrem últimament, vaig eixir molt conservador a fer la cursa.
Com dic al títol feie un fred que pelabe asi a Castelló,quan me vaig alçar marcae el termòmetre 0,3 graus positius, aixó per a Castelló es fred, aixina que vam agarrar el cotxe i van fer punta hasta les pistes de penyeta roja. Una vegada alli vaig arreplegar el dorsal i vam fer les primeres xarradetes amb coneguts del treball,del poble i gent que vaig conéixent per les curses,amb el dorsal vaig tornar al cotxe per posar-mel i per acabar de colocar el pulsòmetre i escomençar a estirar les cames per les pistes, hasta que ja ens vam posar a punt per eixir.
Jo vaig fer l'eixida i els primers quilòmetres amb Eladi,el ritme trànquil i sense apurarse,ja que vam arribar al km 3,amb 22 minuts,desde el km 3 Eladi es va quedar ressagat i jo vaig escomençar a pujar un poc més el ritme, encara que caminant perque este tram es tot per amunt sense cap descans,una volta dalt ja vam baixar hasta el primer control, al cual no vaig parar perque set no en tenia i com portaba el bidó ple vaig continuar. Quan vaig pasar per el km 6, portaba 41 minuts i les sensacions eren bones,en aquest tram vaig anar amb Atanasio un company de la feina, però al igual que Eladi també es va ressagar i vaig continuar a soles.Durant mig kilòmetre vaig coincidir amb Miguel Angel, un company de treball que fa mountainbike i que va eixir a fer una volta per la zona i desde aquest tram ja ens vam anar dirigint cap el camp de golf de la coma, per cert hi habien bassals amb gel.
Una vegada pasat este tram prou pla on se podie córrer, la cursa torna a agafar costera per amunt, el cual vam aprofitar per menjarse una barreta i anar regulant sense pararse molt, desde aci tenim unes vistes de Borriol i l'autovia molt boniques,i vam arribar al kilòmetre 9 en un temps d'una hora cinc minuts i en bones sensacions que es el que importe en estes curses,i desde ací al segon control tot per avall, avans d'arribari vaig vore a Roberto i vam arribar junts al control, vam fer un trago i vam continuar la martxa, una altra vegada cap amunt hasta arribar a la zona del depòsit d'aigua,alli vam alcançar el km 12 amb un temps d'una hora i vint-i-set minuts,vam fer la baixada sense encantarse hasta aplegar al tercer control, alli vaig fer un trago i vaig agafar un troç de taronja i planejant per un hort de tarongers hasta agafar la senda que ens portará al tram més dur de la cursa el Tossalgros, abans de pujar, Roberto es va que dar ressagat i ja vaig fer este tram soles, ja que per davant al principi no tenie a ningú, hasta aplegar al tram més dur del tossal, alli vaig agafar a un grup i pareixie que estiguerem a una processió, no parlabe ningú, sols pegabem uns respirons com a bous,fins aplegar al capoll desde aci fins al kilometre 18 que portabe 2 hore 16 minuts i desde alli al quart control.
Ara continuarem per el pinaret de penyeta un tram molt bomic entre mig de pins encara que avuí no feien molt de goig, sino més bé voliem pasar pel solet, i desde alli vam fer el últim tram de pujada que quedaba hasta divisar ja la penyeta roja, que ganes tenie ja d'aplegar, escomencaven a notarse alguns tironets suaus per els bessons, però sense importància,aci vaig agafar un grup de gent de Betxi els cuals vaig adelantar abans d'aplegar a les inmediacions de penyeta, eixes mini costeretes que donem pel sac, quan veus tan prop el final, i d'alli al asfalt i quan entraba pels aparcaments de penyeta vaig vore a Vicent i Juanito,que estaben dutxats i arreglats, ja sols faltaba la volta a les pistes i els crits de Xavi el pelut de Benassal quan estaba aplegant a la meta.
Al final 2 hores 35 minuts 45 segons, quatre minuts més que l'any pasat, però content ja que no m'esperaba encontrarme aixina, sino pitjor.
Després van vindre les dutxes i una xarradeta amb unes cervessetes per tornar en si, és lo millor de la cursa,serveix per contarse les penes de la cursa i fer pinya amb amics i coneguts.
Donar-li les gràcies a Juanma, Pepepalote i Patxeconte per les fotos publicades i que no es cansen de ferne.
Ara a vore si entrenem algo més i pronte tornem a fer una altra cursa i com diu Vicent A TOPEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario