SENDERISME PEL RIU DE MONLLEÓ

Després d'un mes de juliol ple de penúries per uns dolors contracturals d'esquena i un nervi del menisc inflamat,al mes d'agost vaig escomençar a no tindre dolors,i després d'una setmana carregada d'hores a la feina, vaig poder tornar a sentir el plaer de poder passetjar sense dolors, així que després de rebre una invitació d'Eliseo Lecha la cual vaig aceptar, era la d'anar a l'escoleta del Canto, als voltans del riu de Monlleó, on partissen els termes de Benassal i Vistabella i lloc on ja feia temps que tenia curiositat per anar-hi,i que em va agradar molt encara que l'escola necesita un bon remendo antes de que com tot una vegada assolada lamentem la seva pérdua.

Pues a les 08:00 hores vam quedar a la placeta de l'Ajuntament per a eixir en direcció a la Mireta on deixariem el cotxe i desde allí escomençar a fer la ruta, al final vam fer pinya ja que forem 7 persones els que farem la caminata i tinguerem un dia molt bó i ens ho passarem molt bé.

Per aplegar a la pista que ens portarà a la Mireta van anar per la pista del Mas d'Hilario i antes d'aplegar a la Boneta varem aparcar el cotxe i esperarem una altra parella que venien desde Vilafranca.Una vegada format tot el grup escomençarem a caminar i la primera sorpressa va ser l'eixida de caragols pel cami on varem perdre un poc de temps per agarrar baquetes i algun caragol blanc i fen ruta a bon pas vam arribar per una pista bona, hasta la senda o camí de matxos que ens portarà fins al riu Sec, una bona pendent cap avall, creuarem el riu i varem escomençar a pujar cap al coll de les Vistes passant antes per un barranc on hi ha una roca que si piques amb una pedra plana fa eco i és molt curiós, alli Emili Ferrando ens va fer una demostració i amb unes quantes risotades varem continuar cap amunt fins aplegar al coll de les Vistes.






Aci vam planetjar un bon tros i a pesar de l'altura vam trobar terres cultivades i una vinya que feia goig vorela,una vegada passat el pla ja ens vam adentrar al camí que ens portarà fins l'escola del Canto, desde açí dalt hi ha una bona vista ja del riu i el seu curs fluvial.
En aplegar a l'escola Emili ens va contar les seues vivencies allí quan anaba amb Mossen Aurelio d'escolanet,després de fer fotos i visitar el mas del costat de l'escola el cual fae de taberna, en una ombra del mas ens vam posar a esmorçar, ja que no hi ha caminata sense un bon esmorçar i les seues tertulies posteriors,on decidirem que fer després, pues be al acabar d'esmorçar i tornar cap a l'escola vam vorer un grup que com nosaltres habia pensat també fer la ruta de l'escola del Canto,vam fer xarradeta i ens vam dirigir tots junts a la font de la Comuna, la cual es troba plena d'esbarsers i argilages una llastima ja que te abeuradór i tot, però dalt a la cova on naix el ullal la vam poder vore i es molt curiosa la cova en si.



Una vegada visitada la cova ens vam dirigir al riu i alli al moli del Pas el cual encara conserve part de les seues ferramentes de treball, les cuals vam poder fotografiar per al futur ja que açó lamentan-lo molt al final es perdra tot.



L'estancia pel riu la va aprofitar la gent per agarrar poleo, la veritat es que hi habia molt i una vegada alli va sortir l'idea de pujar al mas de les Ferreries on antigament es treballabe el ferro, vam continuar riu amunt hasta aplegar al mas i alli van fer el poc cóneiximent del dia d'anar a vore les coves del racó de Nando, Eliseo sabia un poc com arribar i cap alli que ens vam anar, una vegada arribarem per la zona ens vam desviar a la dreta i cap amunt primer per un pas de vaques o especie de senda caminet, però alló es va acabar i després d'arribar a un salt d'aigua varen arribar els primers dubtes, així que vaig agarrar la determinació d'anarmen d'avanzadilla per recóneixer el terreny i guiar al reste de grup, per mitg de parets i matolls com si fora una cabra vaig arribar al racó de Nando, i després vaig baixar un poc on em pugueren vorer per avisar de que podien pujar, així que al final tots cap amunt per vores les pintures rupestres, descansar un poc i martxa cap avall al riu un altra vegada, on vam buscar una ombra per dinar,i des prés de de dinar vam desfer el viatge fet anteriorment per tornar a Benassal fent un descans a l'escola del Canto,coll de les Vistes i al riu Sec.
Al final del dia bones sensacions ja que no vaig tindre cap molestia ni a l'esquena ni el genoll.

Açi os deixe unes fotos.