El dilluns vaig anar al fisio i em va posar les famoses agulles per a fer saltar la contractura, la veritat es que es curiós el impacte que fa el múscul quan te claven l'agulla en la contràctura,me van dir que feien mal però no vaig notar gran cosa.
El fisio em va dir que el dimarts podria notar dolor en la zona, però no vaig notar rés, aixina que per la vesprada vaig eixir pel passeig Ribalta a fer una rodadeta d'uns 41'i vaig coincidir amb Javi Fandos, que també estaba rodant per allí amb un ritme prou alt per a les meues condicions actuals, encara que al final van fer un parell de voltes junts i parlant, aixina es fa més agradable l'entrenament.
Al tornar a casa vaig contactar amb Eladi, per a vore si feiem una eixideta per la muntanya el fin de setmana, amb la coincidència de que estabe de vacances i vam aprofitar per a quedar per a eixir avuí.
I com no, vam triar a anar a fer una rodadeta per Raca.
La veritat es que m'agrada molt esta zona per a entrenar.
La eixida la haben fet desde l'esplanada de la Magdalena,i habem anant trotant hasta les primeres rampes de pujada, aon ens ham posat a caminar a un ritme tranquil, encara que a mitant pujada ens hem aparat un momentet per a respirar i fer uns traguets d'aigua.
Durant alguns trams estabe marcad el cami, encara que després algú se ha divertit pintant crevetes per la part per aon discorre la senda de pujada, tot i aixó coneixedors de la zona habem continuat hasta aplegar al capoll, una vegada dalt hem aprofitat per fer unes fotos i per buscar algún Geocachin, sense trobarlo si estaba.
La baixada al trotet hasta la famosa taula merendero que hi ha baix d'una garrofera, allí Eladi m'ha dit d'agafar per un camí alternatiú que també aplega al polvorí i que jo no coneíxia.
La veritat es que m'agradat, i quan estiga més fort un dia tornaré per a ferlo correns, ja que es prou bon terreny per a correr,una vegada arribats al polvorí habem pasat pels camins alquitranats hasta l'esplanada de la Magdalena.
Al final habem estat per la muntanya 2h 34'amb bones sensacions i esperant per a poder tornar a eixir una altra vegada.
Mes fotos de Raca.
Mare, doncs no he pujat vegades ni rés a Raca. La veritat és que és una zona que dona molt de joc. I pujes per on pujes sempre hi han tram durs.
ResponderEliminarJo com sempre vaig en Juanito, i ell s'ho coneix de memòria, em pareix que he pujat per tots els camins possibles. I per algun tram de monte a través també, que a ell això de esgarrapar-se les cames li agrada.
M'alegre de que les coses vagen bé.
Ah, i les agulletes si no t'han fet mal, és perquè la contractura no estava massa agarrada. Sino, hagueres vist les estreles. A mi algunes vegades m'han fet mooooolt de mal, i això que no soc queixó. Ara, són molt efectives.