Alguns ja conèixereu esta ruta ja que és un tram de la cursa de la Nevera,però la meua dona volie fer este any la cursa i hui hem pujat per a qué conega la part més dura de la cursa.
Habem deixat el cotxe davant l'ermita de "la Pilarica", i desde allí ens hem anat caminant hasta l'escomençament de la senda,la costa del manya,senda dura de les bones per obrir els pulmons, així que poc a poc cap amunt, i la veritat és que hui en l'aire que feia encara és més dura,però sense encantar-se cap amunt.
Una vegada em passat el tram més dur de la senda habem parat per agarrar forçes per continuar cap amunt,i aplegar al final de la senda, passar el camí i agarra el tram de camí asfaltat, este també te un desnivell dur, així que parlar poc i anar pujant, al acabar este tram s'agarre una pista ampla hasta el primer pla on se pot caminar bé sense patir i com el terreny estabe mòll es caminabe molt bé.
Una vegada passat este tram un altra vegada cap amunt i cada vegada bufabe més l'aire la cual cosa dificultabe més la caminata,hasta que hem tengut que parar ja que Carmen ha tengut que sentar-se un moment per descansar,en la "cuesta de los suspiros" com el seu nom indica es dura la punyetera,però hem continuat cap amunt i ja habem arribat a la senda estreta que ens portarà hasta el pou, este tram també es bo,i no te cap dificultat per a caminar.
Durant este tram es veuen bones vistes del pic Penyagolosa, Marinet i la lloma Bernat,com ja he dit es un tram per recuperar i afrontar l'últim tram d'ascensió hasta el cim de la Nevera, haguerem vollgut parar a fer un mosset a l'esplanada del pou però fotie un aire que no donabe gens de ganes aturar-se allí, així que habem continuat , una altra vegada el terreny es posaba cap amunt però amb paciència habem anat avançant hasta aplegar al cim.
De seguida habem agarrat la senda de baixar, i en un tram que no bufabe molt l'aire habem parat per fer un mosset i després continuar la marxa.Esta senda m'agrada molt hui no he pogut córrer però la veritat és que és una passà per el perill i el risc que te, una vegada baix habem continuat per el camí fins aplegar al final de la ruta l'ermita de la pilarica on teniem el cotxe.
Al final hem fet set quilòmetres i un temps de marxa de 01:28:32, i un desnivell de 541 metres positius i unes pulsacions de 102 ppm de mitja.
Açí os deixe més fotos.
La cuesta de los suspiros que tu dius no es eixa. eixa es la costa del manya. la dels suspiros es la que hi ha abans de deixar la pista i entrar en la senda que porta fins el pou de la nevera.......
ResponderEliminarBueno per lo menos no t'has perdut....sera pel fore...
Se m'ha adelantat Roqueta en lo de l'error de senda.
ResponderEliminarA eixes pulsacions hauràs anat tot el rato tocant-te el rabo, jejeje.
La baixada de després del segon control, és una de les baixades que més fort he fet mai. Al 2006 que vaig fer La Nevera a pulsacions, quan vaig arribar ahí no em vaig poder aguantar, i com que estava molt fresquet, vaig fer una baixada "suicida", en adelantaments retallant curves i atopeeeeeeeee.
Bon desnivell per a eixe quilometratge.
A mi ahir em tocava rodatge regeneratiu i vaig fer Pla de la Creu-Sant Joan-Pla de la Creu. Aire asquerós, però terreny bo.
Salut i muntanya.
Moltes gràcies per les seues aclaracions mestres, ja estan rectificades les errades.
ResponderEliminar